FESTIVAL D'ÒPERA DE BUTXACA

VII Edició Festival d’Òpera de Butxaca
De l’1 al 12 de Novembre de 2000

	VERSUS TEATRE                   Esquizofrenia, Òpera psicòtica d’Eduardo Diago. Dies 2, 3, 4, 5, 9, 10 i 12 de Novembre a les 21:00 hores.	CCCB aN eMPTY sPACE? v3.0. Songtales for a public site  by Jakob Draminsky.                   Dies 3 i 4 de Novembre,v1.0 de 12 a 14, de 16 a 18, i v3.0 amb cantant a les 19h.
	TEATRE ESTUDI NOU INSTITUT DEL TEATRE La Història del Soldat d’Igor Stravinsky. Amb l’actriu Judith Farrés. Direcció Luca Valentino. En col·laboració amb el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona. Dies 7, 8 i 9 de Novembre.	TEATRE MALIC La Lluna i la Bruna de Victòria Palma i Cristina Garcia-Prats. Direcció de Clara del Ruste. Dia 1 a les 12h i a les 18h; dies 2 i 3 reservat per a escoles, dissabte 4 a les 18h, i diumenge 5 a les 12h i a les 18h.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA ‘BACK STAGE’
Al Teatre Malic
Entrar en un teatre d’Òpera vol dir, per als més privilegitas, romandre a una part del palc-escènic, a platea o a la galeria, i gaudir d’un espectacle a vegades sorprenent, d’altres màgic, o  fins i tot lleig, però desconeixent sempre com allò ha estat fet. Quants voldrien saber què s’amaga darrera els bastidors....
Empesos per aquest pensament hem emprès una feina sense inici ni fi, aprofitant la nostra condició privilegiada de fotògrafs del Teatro Regio de Torino, en la tentació de descriure el bullici del microcosmos que viu rera la barrera del teló. Qualsevol es pot imaginar que la posta en escena d’una òpera sigui fruit de la feina de centenars de persones, i que més enllà dels cantants, de l’orquestra i el cor, sigui fonamental el compromís constant de tramoistes, fusters, electricistes, maquilladors, sastres, directors d’escenari, comparses..., entre tants d’altres.
Observant les imatges que hem recollit des de 1996 fins avui es pot tenir la impressió d’haver fet una  lleugera mirada dins el món secret de l’òpera lírica. Forma d’art antiga i sempre nova que està  cada vegada amb més força conquistant al públic jove, lluny dels exhaurits llocs comuns dels melòmans i sempre més propera al cor.
Alessandra Giannese i Alberto Ramella
(En col·laboració amb el Conservatorio Statale di Musica “A. Vivaldi” SCATOLA SONORA)
 

VII FESTIVAL D’ÒPERA DE BUTXACA

El Malic presenta per setena vegada el seu Festival d’Òpera de Butxaca que aquest any compta amb quatre títols: una producció feta en col.laboració amb el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, la “Història del Soldat” d’Igor Stravinsky en una original versió per a una sola actriu i titelles i en la seva variant musical per a trio que firma escènicament Luca Valentino; l’estrena al Versus Teatre de l’última obra d’Eduardo Diago, “Esquizofrenia”, òpera psicòpata com la defineix el mateix autor, potser la més ambiciosa musicalment parlant d’aquest cada vegada més reconegut i sempre iconoclasta compositor, llibretista i director de les seves pròpies obres; al Teatre Malic, una peça musical cantada titulada “La Lluna i la Bruna”, escrita per Victòria Palma (text) i Cristina Garcia-Prats (música), i dirigida per Clara del Ruste que s’adreça a nens de 3 a 5 anys i a públic familiar, una original proposta que creiem és de caixó propiciar per a un manteniment de la bona salut del gènere líric des dels seus esglaons més inicials; i una experiència electro-acústica i lírica de Jakob Draminsky, compositor danès afincat a Barcelona que fa quatre anys ja va presentar una òpera al Malic, que tindrà lloc al pati del CCCB.

Quatre produccions que estaran en quatre espais diferents: el Malic, el Teatre Estudi del nou Institut del Teatre, el Versus Teatre i el Centre de Cultura Contemporània. Iniciem d’aquesta manera una nova línia del Festival que busca sobretot establir complicitats amb els recursos escènics, creatius i musicals ja existents a la ciutat que d’una manera o altra mostrin el seu interès a involucrar-se en l’aventura de la creació operística. Una nova línia que el minúscul pressupost del Festival ens empeny a emprendre i que, per a les properes edicions, pensem explorar el màxim.

Convertit en bianual, el Festival anuncia la incorporació d’en Xavier Albertí com a co-director del mateix per a les seves pròximes edicions. Conegut creador i director que no necessita presentació, la seva experiència i el seu entusiasme pel tema ajudaran sens dubte a ampliar, enriquir i consolidar el nostre projecte.

Un projecte que, malgrat les estretors econòmiques i els desànims corresponents, ha aconseguit sobreviure i mantenir-se amb dignitat a través dels anys, i que, en aquests moments de pretesa normalitat lírica amb el nou i flamant Liceu galopant a tota vela i amb totes les altres infrastructures públiques omplint quasibé la totalitat del mapa escènico-musical de la ciutat, té, en ares a una supervivència ecològica de la creativitat lliure i fresca, més justificació que mai.

Toni Rumbau. Director del Festival

QUATRECENTS ANYS D’ÒPERA

El fet que el teatre més petit de Barcelona continui a produir i allotjar des de fa ja quasi deu anys un Festival d’Òpera – i aquesta iniciativa repercuteixi a tota Europa- és senyal de gran importància.

A quatrecents anys exactes des del seu naixement, l’Òpera continua sent en tot l’Occident sinònim de grandiositat i sumptuositat: imponents escenografies, grans masses, ‘star systems’..., tot això trasforma necessàriament el fenòmen en una indústria sotmesa a ferrees lleis de producció, d’imatge, de poder. Pocs semblen enrecordar-se’n del fet que l’Òpera és per sobre de tot: teatre, per tant comunicació directa entre el públic i els intèrprets i que de vegades de la mancança de mitjans han nascut el grans mestres del teatre musical -L’Histoire du Soldat- per posar un exemple. El Teatre Malic ens torna a portar tot això, reafirmant amb gran coratge cultural la vitalitat d’un gènere que necessita en primer lloc del diàleg entre les persones i de l’honest artesanat dels artistes atents als canvis de la història.

I és amb gran plaer que l’anàleg Festival Italià ‘Scatola Sonora’, nascut en competició amb el Malic des del Conservatori Vivaldi d’Alessandria dirigit per Federico Ermirio, col·labora en aquesta edició a través de la mostra ‘Back Stage’ d’Alberto Ramella i Alessandra Giannese: una mirada irònica a allò que succeeix entre els bastidors de la ‘gran’ Òpera, amb una atenció constant als seus aspectes més humans, artesanals i comunicatius.

Feliç aniversari, Òpera!

Luca Valentino
Director, ideòleg artístic i organitzador general de ‘Scatola Sonora’.
 

ESQUIZOFRENIA
Òpera psicòtica d’Eduardo Diago
 Al Versus Teatre, dies 2, 3, 4, 5, 9, 10 i 12 de Novembre,
a les 21:00 h.

Text i música: Eduardo Diago
Disseny Gràfic: Noemí Juanes
Fotografia: Carlos Baruke /Eleder Mestraitua
Assessorament màgia: Ton Rovira
Agraïments a l’Escola de Teatre Víctor Hernàndez

Personatges
ANGUSTIAS: Anna Sabaté, actriu
ANGUI: Marta Rodrigo, mezzosoprano
SEVERIANO: Joan Minguell, baix
EVER: Juan Caballero, actor-cantant

Orquestra
Clarinet: Xavier Padillo
Fagot: Jordi Palet
Trompa: Sebastià Rio
Percussió: Jose Espinosa
Violí: Maria Ugarte
Violoncel: Valeriu Motatu

Direcció:Eduardo Diago
Producció: Teatre Malic i Companyia E.Diago

ARGUMENT

Angústies ha patit un extrany desdoblament: un dia se li va desprendre la seva careta social i ara, convertida en una diva que canta, competeix amb ella per  veure qui és més real.

Per altra banda, el cínic d'Ever (a qui li agrada pecar com a pocs), també s'ha desdoblat i és persseguit pel seu altre 'jo': l'estricte Pare Severià.

ESQUIZOFRENIA

Barreja el teatre de text amb la òpera en un entretingut "triller" psicològic acompanyat per una orquestra de cambra.

És el cinquè muntatge que estrena Eduardo Diago sota la premisa d'unir text i música en clau d'humor i evitant el musical americà com a referent. Un exemple és "Cecilio in memoriam" (comèdia fúnebre d'Eduardo Diago), que des de la seva estrena al Teatre Malic, ha recorregut Catalunya, gran part de l'estat Espanyol i Portugal, a més a més, de participar en diversos festivals.

La relació entre música i paraula és explorada a Esquizofrènia, en tots els seus matisos. Dels quatre personatges, Angui (soprano) representa el gènere operístic així com el mossèn Severià (baríton-baix) representa la cantata-oratori; per altra banda l'alter-ego de Severià, Ever, és un actor cantant que s'apropa al teatre musical i, per últim, Angústies (actriu), amb el seu discurs nu de sons, es contraposa a la soprano.

L'orquestra d'Esquizofrènia (representada per clarinet, fagot, trompa, violí, violoncel i percussió), a voltes es limita a recolzar el cant, d'altres sugereix o enriqueix escenes sense text apropant-se a la banda sonora d'una película muda.

El seu discurs no renega de cap tècnica compositiva i és per això que la música coqueteja tant amb passatges tonals com atonals, música modal etc. Tractant sempre d'evitar l'hermetisme i potenciant la química entre l'espectador i l'escena.

EDUARDO DIAGO-Autor, director i compositor
Estudis a Argentina de guitarra, flauta, harmonia, composició i anàlisi amb diversos professors. Ha continuat els seus estudis a Barcelona entre el 1981 i el 1986, i ha estudiat pedagogia musical a Eztergon, Hongria. El 1987 guanya el primer premi del IV Concurs de Composició "Valentín Ruiz Aznar" amb el seu melodrama "Ecce Homo". El 1989 crea amb el dramaturg Pablo Ley I la directora teatral Mercè Saumell, el grup 3ICS amb la premisa d'uni música i teatre evitant el musical com a referent. En aquest context s'estrena el muntage músico-teatral "No hay tren" (premiat pel Ministèri d'Asumptes Socials) al teatre Campoamor d'Oviedo i l'any següent s'estrena a Mèxic, "Díptic d'animals" que conté la seva òpera de càmbra "Recorregut". També ha escrit I estrenat la música dels següents muntatges: "Illes de fang" (espectacle de dança de Carles Gisbert), "Poema inacabat" (sobre poesies de Gabriel Ferrater), "¿Puedo ser artista por favor?" (cabaret-concert dirigit per Ferran Grifell), "La manchada" (dirigida per Pepe Castillo) I "Antígona-Kaiene" (de Fernando Grifell).
El 1993 forma la companyia Eduardo Diago amb la que ha estrenat les seves òperes: "...Y un tablero", "Càsting", "Cecilio in memoriam" i "Omar el impotente" totes amb text i música d'Eduardo Diago.

A més a més ha realitzat la banda sonora de la película "Killer Berberechos" ( de André  Cruz), la música per l'obra "Díptic de Beckett-Pinter" (per a la Sala Beckett de Barcelona) i ha escrit la partitura per a la banda simfònica "Ballestar-lets" que ha estrenat l'Agrupació Musical Senienca.

 ANNA SABATÉ - Actriu
 Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Durant tota la carrera d’interpretació, treballa en diversos tallers d’actuació amb directors com Albert Boadella, Ferruchio Soleri (Commedia dell´arte), Josep Sanchís Sinisterra, Hermann Bonnin, Simone Benmussa, Jaume Melendres y José Mª Mestres, entre d’altres. Paral·lelament completa els seus estudis amb cursos i seminaris de dança, veu, expressió corporal e interpretació amb els docents i directors: Phillipe Gaulier, Teatre de la Complicitè, Giulia Varley, Coralina Colom, Boris Rotenstein, Franco di Francescoantonio, o Magda Puyo. Inicia la seva carrera professional l’any 1985 interpretant obres de  Molière, Oscar Wilde, Fassbinder, Darío Fo, Jean Cocteau i Àngel Guimerà. El 1990 s’incorpora a la creació del grup tarraconí Trono Villegas, dirigida por Oriol Grau .El 1997 gestiona las co- producciones de la companyía La Perversa Teatre conjuntament amb la Companyía de Teatre Cínic d’Argentina. El primer muntatge en comú "Dos Mujeres", que protagoniza, s’estrena l’any 1999 al Teatre Malic de Barcelona i completa les seves funcions en diferents sales ubicades a Argentina. L’any 1990 és galardonada, pel monòleg  "La Madre Pasota", de Darío Fo i Franca Rame,  amb el premi especial a la interpretació en la 7ª Mostra Juvenil de Teatre i l’any 1997, per "El sexe nostre de cada día" , de Darío i Jacoppo Fo i Franca Rame, reb el premi "Los Mejores de 1997" a la millor interpretació femenina col·lectiva concedit pel públic dels Espais Escènics de Tarragona.

MARTA RODRIGO- Mezzosoprano
Ha realitzat els estudis de cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Myriam Alió i Manuel Garcia Morante i ha obtingut la Menció d'honor dels graus Elemental, Mitjà i Superior.Ha realitzat cursos de tècnica i interpretació de música barroca amb Marta Almajano i David Thomas. Al 1994, interpreta el paper cantat de Juanita dins l'obra teatral d'Odön von Horvarth 'Kasimir i Karoline',sota la direcció de Calixto Bieito.  Al 1996 participa com a solista al Cicle de Lied Català (Festival d'Estiu de Barcelona GREC'96) Al 1997 queda finalista en el concurs de cant Joan Massià i a la Marató de Noves Veus on obté una beca per a un curs Viñas de l'Opera de Cambra de Catalunya. Al 1998 guanya el VII Concurs de Cant Eugenio Marco dels Amics de l'Opera de Sabadell i interpreta a 'Dorabella' de l'Òpera 'Cosí fan Tutte' de W. A. Mozart, amb representacions a Sabadell (La Farándula), Tarragona (Metropol), Tortosa ,Terrassa  i Reus (Teatre Fortuny). És des de 1996 Membre fundadora de l'ensemble Gelosia d'Amanti, amb la qual ha participat a importants festivals a Burgos, León, Andorra, Palma de Mallorca, entre d'altres. Des de 1998 és membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Al 2000 estrena l'ópera de cambra 'Pentesilea' d'Enric Ferrer, en el personatge de Pentesilea al Teatre Lliure de Barcelona i al Mercat de les Flors.

JOAN MINGUELL- Baix
Es forma en la disciplina de la Pantomima amb Andrej Leparsky i en la d’Interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona, Institut del Teatre. Ha estat deixeble d’Etienne Decroux a la seva Escola de Mim Corporal de París , d`Àngel Facio en Dirección Teatral i d’Esteve Grasset, Jerzy Artistz i Sjabbe Von Selfhount en tècnica vocal. És membre actiu de la ADE (Associació de Directors d’Escena) i del ICKL (International Council of Kinetography Laban). És professor a l’Escola  Superior d’Art Dramàtic de Barcelona (Institut del Teatre). Ha participat en Festivals com: Art Furtura (Barcelona), Minimus (Bologna), Grec (Barcelona), Festival de Otoño (Madrid), Fira del Teatre (Tàrrega), Sitges Teatre Internacional, Teatro d'Arte (Salerno) i Di Versi in Versi (Parma) entre d’altres. Les seves col·laboracions al món del cine i la televisió són diverses: Somni d'un carrer d’Els Comediants, El largo invierno del 39 de Jaime Camino, El amante bilingüe de Vicente Aranda, El piano de Mario Gas i A Dollar for the Dead de Gene Quintano al cinema i, per a  la televisió, Descripció d'un paissatge de Josep Montanyés (TVE), Miguel Servet de José Mª Forqué (TVE), Dark Justice de Jeff Freilich (TV3 / Lorimar Productions), Islam in Spain de Christopher Spencer (Bandung LTD / Channel 4), Nits de misteri de Joan Guitart (Gest Music), Makinavaja de José Luís Cuerda (Izaro Films).
 

JUAN CABALLERO -Actor/Cantant
Nascut a Nanterre, França. El 1993 crea a París la Companyia La Bande à Godot, i l'espectacle En Avant, basat en l'obra Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Al 1996, actua a Varsovia amb el Teatre Remus, on aprèn les tècniques específiques d'utilització del cos de l'actor. Al 1998, compón cinc temes musicals i realitza alguns concerts a locals de Barcelona. Crea aquest mateix any a París la Troupp@dour, i composa deu temes musicals. Al 2000, ha presentat a París, als festivals del sur de França i Barcelona, dos espectacles realitzats amb la Troupp@dour, grup teatral amb seu a París, La potion du professeur Jumelle, animació teatral per a nens i La glingue, espectacle basat en l'expressió corporal.

XAVIER PADILLO REDONDO-Clarinet
Inicia els seus estudis musicals amb el mestre Manel Mañogil a la Banda de Joves Músics de Mollet, de la qual fou membre fundador. Més tard ingressa al Conservatori Superior del Liceu i cursa estudis de clarinet amb el mestre Miquel Barona i amb el mestre Josep Fuster. També ha rebut classes de Joan Enric Lluna, Albert Gumí, Silvye Hue i Ramon Barona. Cal dir que ha près part de diversos cursos, com el curs de clarinet Julián Menéndez, el Curs internacional de Cervera, etc...També ha realitzat cursos teòrics impartits per Benet Casablancas i Josep Maria Guix. A més, va participar en el curs de pedagogia del clarinet impartit per Silvie Schwarzenbach. Cal dir que ha format part de l'Orquestra Filarmònica de Barcelona i ha col•laborat amb la orquestra Camerata, així com amb diferents formacions de música de cambra. Al 98 va participar a l'estrena de l'opereta 'Abans del silenci' de Salvador Brotons. Conjuntament, desenvolupa la seva tasca professional a l'escola Diaula i a la Banda de Joves Músics, on imparteix classes de clarinet i n'és l'actual director musical.

JORDI PALET- fagot
Llicenciat  al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona es membre del la JONC.Ha col·laborat amb l'Orquestra Simfònica del Vallès; realitza també grabacions es CD per a publicacions musicals DINSIC. Ha participat en diversos Festivals i Cicles de Concerts com: Festival Internacional de Música Pau Casals, Festival Internacional de Música de Cervera, Cicle "Música als Patis", "Música als Monuments", Cicles d'estiu amb l'agrupació "Camerata XXI", entre d'altres. Ha actuat al Palau de la Música Catalana, l'Auditori de  Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Victòria, la Casa Elizalde, l'Auditori de la Fundació 'La Caixa'etc. És membre de l'Orquestra Filarmònica Metropolitana de Barcelona i de l'octet de la mateixa entitat. Ha estat membre del quintet de vent 'Cincfònics', així com també del quintet Auditòrium.

SEBASTIÀ RIO –Trompa
Inicia els seus estudis musicals de trompa amb el mestre Vicenç Aguilar , posteriorment continua els estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb el mestre Frantisek Supin i al C. S. Municipal. Ha fet diversos cursos monogràfics de Trompa arreu d'Espanya amb diversos mestres, entre ells Ab Koster , Stefan Blonde ,J. Carles Chordà i Francisco Azorín. Ha participat en diverses Operes a Barcelona, entre elles La Bohème , Il Giovedí Grasso i Don Pasquale. Ha col·laborat també al 160è Aniversari Gala Lírica, fent la Cenerentola, Le Nozze di Figaro, Otello, Mefistopheles i L'Elisir d'Amore, amb mestres com Jaume Aragall, Joan Pons, Miquel Ortega, etc.... Com a trompa solista va fer el concert per a trompa i orquestra n­1 de Mozart. Ha fet diversos concerts a varies ciutats europees; Praga, París, Madrid, Toledo, San Sebastian, Oviedo, Càceres, Valladolid, entre d’altres.

JOSÉ ESPINOSA – Percussió
Nascut al 1978, estudia teoría musical i armonia amb Eduardo Diago i percussió amb Ignasi Vila i Robert Armengol. També ha participat al Curs Internacional de Direcció d'Orquestra impartit per Antoni Ros Marbá, durant el curs d'estiu de percussió del conservatori del Liceu, amb Robert Armengol i Ramón Torramilans i en "Música a l'estiu Igualada 2000" dirigida per Jordi Mora. Ha tocat a l'Orquestra del XIX Curs Internacional de Música de Cervera i amb l'Orquestra de Sabadell.

MARIA UGARTE- Violí
Comença els seus estudis musicals a l'edat de deu anys a San Sebastià. Després de rebre classes de violinistes com Kristian Ifrim  o Ludwick Hamela, ve a Barcelona per acabar la seva formació amb Gonçal Comellas. Ha format part de nombroses orquestres del País Vasc i de Catalunya amb les que ha donat concerts per Espanya, Europa i Amèrica. És la violinista de la Companyia Eduardo Diago des de fa quatre anys. Actualment treballa en un projecte d'educació musical creativa per a nens.

 VALERIU MOTATU-Violoncel
Nascut a Arad (Rumanía) inicia els seus estudis de piano als quatre anys. Als cinc entra al Liceul de Arta George Enescu on als vuit anys comenza el violoncel. El 1988 obté el batxillerat de violoncel amb excel·lent. El mateix any debuta com a solista en una de les més prestigioses sales de música clàssica de Rumania Ateneul Român i després a Arad amb la Filarmónica de Stat Arad. A Catalunya realitza concerts com a solista i a dos violoncels per la Fundació la Caixa, Caja Madrid i Círcul del Liceu del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1990 reb el Premi d'Honor de Final de Grau otorgat pel Conservatori Professional de Música de Manresa. Ha estat galardonat amb el primer prèmi al Concurs de Música barroca (1984), Concurs de música rumana (1985) i el Concurs nacional Cântarea României (1988). Ha participat com alumne actiu i becat a diversos cursos d'interpretació musical i classes magistrals impartides pels mestres Radu Aldulescu, Janos Starker, Christopher Coin, Cristopher Bunting y Tim Hugh. Ha estat membre de l'Orquestra Simfònica del Vallès i de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
 

aN eMPTY sPACE?
Songtales for a public site
by Jakob Draminsky Hojmark
Al CCCB, dies 3 i 4 de Novembre,
v1.0 de 12-14:00h
v1.0 de 16-18:00h
v3.0 amb cantant a les 19:00h.

Jakob Draminsky presenta la instal·lació d’òpera aN eMPTY sPACE? en la seva última versió 3v.0, que integra les dues anteriors i  afegeix una nova dimensió incorporant una cantant en viu.

La performance que tindrà lloc primer al matí, i després de 16-18:00h, serà la versió fixa v1.0, consistent en quatre equips estereo, barrejant-se en un total de 200 pistes de so, contingudes en 4cds, creant un ambient d’estranyes combinacions irrepetibles, a partir de textos relacionats i organitzats per Peter Brook al seu llibre The Empty Space, en un collage que abarca des de textos de Shakespeare, Maeterlinck, Artaud i Becket, passant per Txejov,  i Brecht fins arribar a Arden.

La nova versió v3, tindrà lloc a les 20:00h, en una nova barreja del collage textual amb una cantant en directe de textos de Lorca. Ho interpreta en espanyol, la cantant danesa Christine Schott, enmig d’una manipulació en viu del seu compositor Jakob Draminsky.

Després de la seva participació al Festival d’Òpera de Butxaca l’any 1995 amb “Landsoldats Dagbog”, i d’una intensa activitat musical a Dinamarca, Jakob Draminsky torna un cop més per compartir aquesta abstracta experiència èpica sonora, on l’espectador és transportat per camins visuals y musicals, en un camí ple de lliures interpretacions personals.

Concepte, composició i “MAX/MSP live performance”:
Jakob Draminsky

Les veus han estat grabades per:

Baix:  Steen Byriel
Baix: Jorgen Ditlevsen
Soprano: Elsebeth Dreisig
Alt: Lene Farver-Sonne
Alt: Kirsten Grove
Tenor/Contratenor: Bo Kristian Jensen
Tenor: Jan Lund
Alto: Dackmar Luederritz
Baríton: Niels Pihl
Tenor: Arturo Plomares
Baríton: Xavi Sabata
Soprano: Carme Sanchez
Soprano: Christine Schxtt

aN eMPTY sPACE?
És una coproducció entre MultiSounds i Nikolaj, Copenhagen Contemporary Art Center, suported by Musikteatret Undergrunden. Ha estat possible gràcies a fundacions i beques de Kulturministeriets Udviklingsfond, DJBFA, Danish Music Counsel, The Danish Art Foundation, and Institut Universitari de l’Audiovisual Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Agraïments  a Hangar

JAKOB DRAMINSKY HOJMARK
(Copenhaguen, Dinamarca, 1959)
Músic i compositor professional des de l’any 1977. Des de 1986 participa en la música improvisada europea com a instrumentista de vent de fusta (clarinet baix i saxòfon sopranino). Ha residit a Londres, Berlín Oest i Barcelona. Ha estudiat instruments i composició amb Pierre Dorge, Wolfgang Fuchs i Gabriel Brncic. Ha participat en els tallers electroacústics DIEM (Dinamarca), IRCAM (França) i PHONOS (Espanya). Ha rebut encàrrecs d’obres per a grups instrumentals i teatres, i ha obtingut beques de diverses fundacions nacionals d’art daneses. Recentment ha col.laborat amb Pascal Comelade, REAO w/Mark Cunnigham i GAT, Tzarina Q Cut w/Jorgen Teller, Koji Asano i DJ Mousedown, Musikteatret Undergrunden (Opera group), i Peter Laugsen (escriptor).

(DISCOGRAFIA)
 “Solo productions”: “En landsoldats dagbog” (Cd.97), “MEMORY” (Cd.97),“At the Gallery” (Cd.95), “Dreamjingles” (Cd.90).
“Tzarina Q. Cut”: “Bees On Hali” (Lp.91), “On Waste Ave-nude” (Maxi, 90), “Homage al Spoot Magic” (K7,89), “On Wave” (K7,88). “Klima” (Compi. Lp90), “Just a Love-song” (Compi. Lp89).
“Pascal Comelade”: “Live in Lisbon” (Cd,99),”Swing Slang Song” (Cd,99), “Zumzum-Ka” (Cd,98), “L’Argot de Bruit” (Cd,98), “El Cabaret Galàctic” (Cd,95), “Traffic d’abstraction” (Cd,93), “Danses et chants de Syldavia” (Cd, 93), entre moltes altres.

 MULTISOUNDS

Multisounds és una branca de “Foreningen Multimedia#11”, una organització de producció artística fundada l’any 1987 a Copenhaguen. La seva funció principal és actuar com a vehícle per a la producció i publicació de la música de Jakob Draminsky Hojmark. Fins ara s’ha publicat una sèrie de discs, bandes sonores per a teatre, concerts enregistrats en vídeo i partitures.

Totes les publicacions de Multisounds són distribuïdes per G3G-Records, apartat núm. 9175, 08080 Barcelona. Tel./Fax: (93) 210 04 62. E-mail: gat@retemail.es

CRISTINE SCHOTT
Cantant, soprano lírica-dramática; profesora de cant i solfeig, directora d’escena, filla de cantants que des dels deu anys que traballa com a cantant d’ópera. De 1991-2000 realitza exàmens d’art, història Europea, comunicació intercultural entre d’altres coses. Es llicencia a la Universitat de Copenhague, al mateix temps que realitza cursos de cant (clàssic, musical), i de drama.

De 1996 al 2000, participa a diverses óperes per a nens i joves, amb els personatges principals a  “Hansel und Gretel”, Humperdinck. “Pimpione”, Teleman. “Rasmus Klump-operaen”. Totes tres al teatre, Undergrunden. Ha participat a diverses óperes; “64928”, Draminsky Hojmark, “Elektra”, i “tHE eMPTY sPACE”, Draminsky Hojmark (grabada electrònicament). A operetes com, “Pinafore” Gilbert and Sullivan, “La Viuda Alegre”, Lehar. A Musicals com, “La Cage aux Folles”, J.Hermen, i com a Solista de “Cant” per a la Radio Danesa. A Concerts de tota mena.

Va fundar el Cor VOIX MIXTES i n’era la seva fundadora i líder del PR.
 

La Lluna i la Bruna
Conte Musical
Al Teatre Malic
Novembre
 dies 1, 4 i 5 a les 11:30 i a les 18:00
dies 2 i 3 a les 10:30 i a les 18:00

Intèrprets: Clara del Ruste, Cristina Garcia-Prats, Victòria Palma
Música i lletres: Cristina Garcia-Prats
Idea original: Victòria Palma i LÚDIC, teatremúsic
Intrumentistes: Cristina Garcia-Prats i Victòria Palma
Direcció i dramaturgia: Clara del Ruste
Durada: 50 min

Producció: Lúdic teatremúsic - Teatre Malic- La Fanfarra

Agraïments: Centre Cívic St Andreu, Jordi Purtí, Víctor Bombí, Raimon Colomer, Antonio Ruiz Mellado, Albert Balcells.

LA LLUNA, LA BRUNA, és un conte musical, basat en un poema d’Apel·les Mestres. Va dirigit a nens de pre-escolar (P3, P4, P5) i públic familiar. La lletra i la música són originals: melodies per als més petits, cantades i  acompanyades al piano i amb d’altres instruments: metalòfon, flauta contralt i soprano, címbal, caixa de música i percussió.

---

Transfer interrupted!

=+1>

La Bruna és una nena de quatre anys que sempre ha somiat d’anar a la Lluna, i el dia del seu aniversari, se n’hi va. Allà trobarà les tres Llunes; la plena, la minvant i la creixent, que cantaran i tocaran diversos instruments per celebrar aquest dia tan important per a ella. També hi participaran la gateta Violeta, el gos Ernest que viu a la Lluna, els peixets Abel i Adam, i tot un món màgic ple de música e imaginació.

Les melodies i la lletra de les cançons són concebudes perquè els nens puguin entendre i participar de tot aquest món i viure així l’aventura musical d’aquest conte.

VICTÒRIA PALMA
Nascuda a Figueres, estudia música a la seva ciutat i al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencia en Història de l’Art, secció de Musicologia, per la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades en el camp musical.
Ha fet estudis d’interpretació a l’escola de teatre Nancy Tuñón. Ha donat classes de música a nens de pre-escolar i educació primària. Des de 1991 treballa al departament de programació de l’emisora de la Generalitat, Catalunya Música.

CRISTINA GARCIA-PRATS
Neix a Barcelona. Estudia música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Badalona. Ha treballat en la composició de música per a publicitat, per a teatre infantil i altres àmbits.
Actualment es dedica a la pedagogia musical i a la direcció coral.

CLARA DEL RUSTE
Interpreta personatges tant en el món del teatre, com en el cinema i en fa televisió. Ha treballat per a les companyies de teatre: Els Joglars; Teledeum, Virtuosos de Fontainebleu, Bye Bye Beethoven. Dagoll Dagom; Flor de Nit, Els Pirates. Monti&Cia; Utopista. Tetrateatre; Una nit qualsevol, El Comunicat, Alias Pere Quart. Teatre la Bohèmia; Mambo. En l’obra Políticament Incorrecte. En l’obra Hop!era d’en Jordi Purtí nominada als premis Molière de França. Pel·lícules com ara Sauna, Jaume I el Conqueridor, Lucrecia. Sèries com Laberint d’Ombres, Estació d’Enllaç, Maquinavaja, Quico el Progre, Som 1 Meravella. Com a cantant d’òpera-mezzosoprano- forma part del Gran Cor del Liceu en qualitat de reforç de Turandot, Gala Lírica. Actualment alumna de la mestra de cant Martí Pinkas. Direcció i dramaturgia teatral de les obres: Amb doble intenció, So.fà, Històries mínimes, obres infantils com: Faules, Perot lo Lladre, Faustí o el retorn del Malic, Tubs, Rodacontes, La Lluna i la Bruna, direcció artística de diferents concerts de solistes i cors. També té experiència en el camp de la docència: contes i teatre per nens i nenes i professora de teatre per a llicenciats en educació física.
 

LA HISTÒRIA DEL SOLDAT
D’IGOR STRAWINSKY

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Luca Valentino
Actriu: Judith Farrés
Músics
Piano: Jordi Vilaprinyó
Violí: Manel Porta
Clarinet: Queralt Roca

Arranjaments musicals: Octavi Rumbau
Escenografía: José Menchero
Titelles: Mariona Masgrau
Traducció al català: Marta Otzet
Traducció versos “la marxa del soldat”: Miquel Desclot

Producció executiva: Jaume Grau
Secretària de Producció: Lluïsa Rodríguez

Producció: Teatre Malic-La Fanfarra

Amb la col.laboració del Festival Visual i de Titelles de Barcelona.

Un soldat, de retorn a casa amb un breu permís, troba al dimoni i,  sense reconeixe’l, li dóna el seu violí (és a dir, la pròpia ànima) a canvi d’un llibre. A més a més, s’atura uns dies a casa seva per ensenyar-li a tocar l’instrument. De retorn al poble, se n’adona de l’engany –però el dimoni l’exhorta a disfrutar dels beneficis del llibre que li ha donat a canvi del violí i que el farà ric i poderós, i a oblidar el seu passat. En poc temps el soldat esdevé riquíssim, però segueix anyorant la vida serena del seu país. Llença per tant el llibre i torna a caminar sense una meta. Arriba així a un altre poblet on coneix que la filla del rei està malalta, i que el pare donarà la seva mà a qui sabrà guarir-la. El dimoni apareix de nou i el soldat pot recuperar el violí deixant-se vèncer a les cartes;  amb el so del seu instrument aconsegueix guarir la princesa i casar-s’hi. El dimoni però l’amenaça dient que mai més no podrà retonar al seu país natal perquè sinó tornarà per emportar-se’l.Tot i haver adquirit un cop més el poder, el soldat anyora novament els seus antics afectes, i l’esposa l’empeny a retornar a la seva pàtria. Reapareix per tant el dimoni que li extreu finalment el violí i se l’emporta a l’infern.

TEXT DE PRESENTACIÓ DEL DIRECTOR LUCA VALENTINO

Nascut al 1918 com espectacle d’extrema simplicitat, amb un ull atent al teatre popular, ‘La història del soldat’, s’ha convertit en un clàssic del segle XX. Per això, potser, en el transcurs del temps, la història del soldat que canvia el seu violí –l’ànima- a canvi de la felicitat terrena ha perdut una mica aquella seva frescura original. En aquesta nova edició ens agradaria retrobar aquella atmósfera pobre i provisional que segurament ha caracteritzat la creació de Strawinsky i Ramuz. És per això que posem especial atenció en les formes més immediates de teatre de carrer, i sobre tot en la infinitat de tècniques que caracteritzen el teatre de figura –titelles, marionetes, ombres...- confiant el text i els diversos personatges a una sola actriu, indivisiblement lligada al trio de músics. L’atenció es trasllada per tant sobre la visicitud dels intèrprets –emigrants vagabunds que semblen haver perdut les pròpies arrels- que expliquen la història del soldat com a mirall de la pròpia, a la recerca potser d’una inocència i d’una infancia perduda. I en això l’ópera de Strawinsky, tot i el seu pessimisme final, ens torna a la despreocupació i la força comunicativa d’un Pinotxo musical.

Luca Valentino, director teatral i dramaturg, actiu des de fa vint anys, ha dirigit i sovint adaptat textes en prosa i musicals –participant amb les seves produccions en diverses temporades i festivals italians o europeus. Llicenciat en Literatura Teatral Italiana a la Universitat de Filosofia i Lletres de Torino amb menció honorífica Cum Laude, ha publicat a l’editorial Bulzoni “L’Arte Impura-Percorsi e tematiche del teatro di Alberto Savinio”, vencedor del premi SILVIO D’AMICO’92, donat per l’Institut del Drama Italià i prossegueix la seva activitat de recerca amb programes de sala, conferències i articles de crítica teatral. A l’intern del Conservatori “Vivaldi” d’Alessandria és professor d’Art Escènica des del 1992 e ideador artístic i organitzador general de ‘SCATOLA SONORA’ –festival internacional d’òpera i teatre musical de petites dimensions, juntament amb la quarta edició. A Barcelona, ha dirigit, entre d’altres, l’actual i afortunat monòleg “Shylock” de Gareth Armstrong, amb Manel Barceló.

Judith Farrés-actriu
Neix a Igualada el 1974, i estudia quatre anys al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Clarinet, Teoria, Solfeig, Acústica, i Conjunt Coral. És llicenciada en l’especialitat d’Interpretació, per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Becada pel mateix institut del teatre, al 1997 participa al Festivale Internazionale di Teatro di San Miniato, a Itàlia. Al 1998 actua al Teatre Poliorama sota la direcció de Mariona Magrau, en Els Pastorets de Toni Rumbau. Al 1999 participa a Els al·luscinants viatges de’n Pierrot d’Apel·les Mestres, sota la direcció de Josep Antón Gómez; al 2000 ha participat a l’espectacle Fashion Feeling Music, sota la direcció de Josep Maria Mestres al Teatre Lliure, i a Faustí de Toni Rumbau sota la direcció de Clara del Ruste, al Teatre Malic. El passat Festival Grec’2000 de Barcelona, va participar a l’obra Titus Andrònic, sota la direcció d’Alex Rigola.

Queralt Roca Pagerols- clarinet
Neix a Berga l’any 1966. Inicia els estudis musiclas a la seva ciutat natal amb el professor F.G. Carretero I posteriorment els continua al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Juli Panyella. Obté el Premi d’Honor de Grau mig (1986) i el Premi de Música de Cambra (1989). Becada per la Fundació “Caixa de Barcelona” amplia estudis amb Michel Lethiec rebent  el Primer Premi de Perfeccionament amb les més altes mencions (1990). Actua amb diversos grups de cambra amb els quals obté nombrosos reconeixaments. Seleccionada pel Programa “Live Music Now! (fundat per Y. Menuhin), guardonada en el 1er Concurs “Paper de Música”, 2on Premi Ciutat de Manresa, 2on Premi Mostra de Música jove per a solistes i grups de cambra i 2n Premi “Montserrat Alavedra”. Des de 1988 manté una intensa activitat concertística formant duo amb Albert Gumí, amb el Trio Werther, el Quartet de clarinets de Barcelona, Barcelona 216, Còctel de clarinets... amb els que ha actuat arreu de Catalunya, l’estat espanyol, vàries ciutats europees (parís, Moscou, Luxemburg, Ginebra, Brusel·les, Bruges...) i Pròxim Orient, grups amb els que ha enregistrat diversos CD. Com a solista ha col·laborat amb: Orquestra simfònica del Vallès, Orquestra Catalana de Concerts, Orquestra de cambra de l’Empordà, Orquestra de cambra catalana, Orquestra Acadèmica, Amics dels clàssics. Ha participat amb formacions musicals: O.B.C, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Nacional d’Andorra, Solistes de Barcelona, Filharmonia de Barcelona, Orquestra de cambra del Teatre Lliure, Orquestra del Gran Teatre del Liceu.... És professora de clarinet al Conservatori professional de música de Terrassa. Té la diplomatura de Magisteri en les especialitats de Música i Educació Especial.

Jordi Vilaprinyó-pianista
Nascut a Barcelona, va cursar els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal d’aquesta ciutat, on exerceix actualment la seva activitat docent com a professor de piano, així com al Conservatori Municipal de Cervera. Els seus mestres van ser Teresa Balcells i Sofia Puche, ampliant els seus coneixements més tard amb Monique Deschaussées, Albert Attenelle, Rosa Sabater, Ramon Coll, Luiz de Moura i Josep Colom. Ha actuat com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la Banda Municipal també de Barcelona, amb la Banda Simfònica La Lira Ampostina, i amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota les bautes d’Albert Argudo, Franz-Paul Decker, Antoni Ros-Marbà, Joan Lluís Moraleda i Octavi Ruiz. Dintre de la seva activitat concertística cal destacar la seva participació als Festivals de Cadaqués, Torroella de Montgrí, Calonge, Girona, Cervera, Solsona, Tortosa, Sitges, Vilanova, Navarra, El Vendrell, Lleida, Grec 86, Grec 89, i l’estrena del Concert per a piano i orquestra “Auguris” de Francesc Taverna-Bech, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha enregistrat un disc amb la primera gravació de les sonates inèdites del compositor Carles Baguer (1768-1808), editat per la casa Etnos de Madrid. Així mateix, ha portat a terme la gravació integral dels 6 volums del Mikrokosmos de Béla Bartók, en format digital, per encàrrec de l’empresa Roland. En el camp de la música de cambra, ha actuat amb artistes tan importants com el flautista Jean-Pierre Rampal, la soprano Enriqueta Tarrés, el percussionista Xavier Joaquin, la pianista Josefina Rigolfas o el viola Paul Cortese, amb qui ha gravat les sonates de viola i piano de Paul Hindemith, pel segell ASV de Londres. Darrerament, ha publicat una col·lecció de dos discos compactes de música americana per a piano, titulats Gershwin & Co. I Gershwin Plus, editats per la discogràfica Ars Harmònica, que formen part del programa commemoratiu del centenari del naixement del compositor americà George Gershwin.

Manuel Porta-violinista
 Va començar els estudis de violí als vuit anys amb Ofèlia Rodrigo al Conservatori de la seva ciutat natal, Sabadell. Toca per primera vegada com a solista als tretze anys. Des de 1992 ha estat estudiant amb Rodney Friend al Royal College of Music de Londres, on s’ha graduat com a batxiller (BMus(Hons)) en música i diplomat (PgDip Solo and Ensemble) en música de cambra i solo. També ha tocat per a violinistes com: Igor Oistrakh, Jae Park, Aaron Rosand i Silvia Rosenberg. Durant els seus anys d’estudi al Royal College va guanyar diversos premis, tant dins de la institució (Leonard Hirsch, Beatrice Montgomery, Tivadar Nachez, Adrian Craft, i dos Concerto Competitions) com a fora (Martin Musical Scholarship, Craxton Fund, seleccionat per el Yehudi Menuhin Competition). Ha participat amb orquetres com la Ulster Orchestra (com a ajudant de concertí) i la London Symphony Orchestra (al ser seleccionat pel String Experience Scheme 1997). També ha participat en diversos festivals amb el ‘Savage Quartet’, enregistrant per la BBC el seu concert en el Halifax Festival. També ha representat al College en diversos concerts a les ambaixades britàniques de Roma, Berlín i París. Entre les seves darreres actuacions destaquen la participació al cicle ‘El Primer Palau’ a l’octubre del 98 amb el concert nº 1 de Max Bruch amb la OSV i Jordi Mora; i les seves actuacions l’abril d’aquest any passat a la Faràndula de Sabadell i el Palau de la Música de Barcelona amb la Fantasia de Carmen de Sarasate amb la OSV i Salvador Brotons. Actualment manté una intensa activitat cambrística en formar part del TRIO KANDINSKY que es va presentar al públic en els concerts d’ignaguració de l’Auditori de Barcelona el 22 de març de l’any passat; havent gravat per Catalunya Música i Ràdio 4 i havent actuat al concert d’inauguració del Festival Internacional de Torroella de Montgrí retransmès pel Canal 33.

----------------------------------------------------------------------------------------