Òpera de cambra per a 4 cantants, 1 actor, piano i violoncel.
Música d'Enric Ferrer.
Llibret de Pau Guix.
Durada aprox. de 85 min
Lloc: Teatre Malic
Dies i horaris: 27, 28 , 29 i 30 de novembre a les 21h
i 1 de desembre a les 19h
Idioma: català.

Basat en l'obra teatral Diàleg entre un Sacerdot i un Moribund i en els contes La Gata Maula o l'Encontre Inesperat , Agustine de Villeblanche o L'Estratagema de l'Amor , El Marit Escarmentat , La Llei del Talió i El Preceptor Filòsof, del Marquès de Sade i en una cita lliure a l'obra teatral Madame de Sade , de Yukio Mishima.

És una coproducció entre el Festival d'Òpera de Butxaca-Teatre Malic , l'Associació Promoció Gestió Artística (APGA), FOB'02 , i VOX 21 .

fitxa artística

Persontage 1: David Alegret , tenor.
Personatge 2: Escarlata Blanco , mezzosoprano.
Personatge 3: Montserrat Melero , soprano.
Personatge 4: Josep Pieres , baix.
Marquès de Sade: Enric Cervera , actor.
Conjunt instrumental: David Casanovas, pianista, Josep Pazos, violoncel·lista.
Direcció musical d' Enric Ferrer .
Direcció d'escena de Pau Guix .
Il·luminació Toni Ancillo .
Escenografia i vestuari: Jordi Bernaus .
Correcció d'estil i de català: Benjamí Company .
Ajudant de direcció, Marta Timón .
Productor executiu: Pau Guix .
Productor delegat VOX21: Antoni Comas .
Composició d' Enric Ferrer .
Llibret de Pau Guix .

L'obra

L'obra literàriofilosòfica i la persona de Donatien-Alphonse-François , Marquès de Sade , són unes de les més controvertides del seu moment i també del segle XX. Rebel, revolucionari i carregat fortament de sexualitat, va viure gran part de la seva vida tancat a la presó i al manicomi, llocs on va poder escriure la major part de la seva obra. L'òpera contemporània Els Contes de Sade comença presentant-nos Donatien-Alphonse-François , Marquès de Sade , descendent d'un dels més antics i nobles llinatges de la Provença, a la presó de La Bastilla cap als voltants del 1789. És un home corpulent, gras, amb roba llardosa i de mitjana edat. El Marquès (l'actor) es dedica a escriure per matar el temps de tedi i avorriment que li proporcionen tantes hores a la seva cel·la. Mentre ell escriu, els seus personatges (els cantants) representen a la seva imaginació els cincs contes que en aquell mateix moment està redactant.

La seva imaginació “trasllada” la seva representació a l'espai escènic de la cel·la, on veurem actuar els cantants mentre ell, en un racó, escriu i escriu. Sade lluitava no sols contra l'ús polític del cristianisme que tenia per finalitat el domini i la defensa de la propietat nobiliària sinó contra el racionalisme deïsta, que era el nou instrument de l'emergent i totpoderosa burgesia per anàlogues finalitats. Per això, Sade parteix del pressupòsit que el vici és superior a la virtut perquè es basa en el plaer físic, dada del tot irrefutable, mentre que a la base de la virtut es troba només una delectació “moral” o “d'opinió”. Els contes narrats a l'espectacle són, a més a més, molt representatius de la manera d'entendre l'art i la vida del Marquès i es troben en directe relació amb la seva vida i la seva filosofia: “Imperiós, colèric, impulsiu, exagerat en tot, amb un desordre en la imaginació en allò que es refereix als costums, com no va haver mai ningú; ateu fins el fanatisme, heu-me ací en dues paraules, i una cosa més encara: mateu-me o accepteu-me tal com sóc puix no canviaré”. Simone de Beauvoir, en el seu important assaig sobre el Marquès de Sade, contesta aquesta darrera afirmació: “ Preferiren matar-lo. Al principi a foc lent en el tedi dels calabossos i després per la calúmnia i l'oblit ”. I així fou.

Currículums

Enric Ferrer
Compositor i Director Musical

Neix a Barcelona. Estudia piano al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, al Centre d'Estudis Musicals de Barcelona i amb Albert Atenelle. Estudia composició amb Juan-José Olives i Josep Soler. D'entre les seves obres destaquen Peça per a cobla en sol menor , Sonata per a piano , Les anelles dels anys , Simfonia per a orquestra de cordes , Burn Norton , Ave Maria per a cor mixt a capella, diverses cançons per a veu solista i piano així com per a veu solista i orquestra de cambra. El 1997 el Cor Madrigal va estrenar la nadala Tot és a punt , amb text de Climent Forner. El 1998 estrena Gènesi , obra per a gran orgue, en el Festival Internacional d'Orgue de Maó (Menorca) i també estrenarà 6-gener a l'orgue barroc de Santanyí (Mallorca). El 2000 va estrenar l'òpera de cambra Pentesilea, fragments d'una tragèdia amb llibret de Feliu Formosa al Teatre Lliure de Barcelona i al Mercat de les Flors de Barcelona. També va estrenar Amb la Ginesta , un poema de Feliu Formosa , obra per a orquestra simfònica i cor, encàrrec de l'OS del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons. El 2001 estrena la cantata Cant del temps primer , amb text d'Antoni Perarnau. També estrena a Rosario (Argentina) dues cançons per a orquestra de cambra i veu: Natura i Programa d'actes , amb text d'Àlex Susanna.

Pau Guix
Director d'Escena i Dramaturg

Nascut a Barcelona. Llicenciat en Història de l'Art per la U.B. Es forma teatralment amb Ricard Salvat i cinematogràficament amb Miquel Porter-Moix. Com a dramaturg ha escrit l'obra Sade 1 (1997) i els llibrets Salom (2000), Jo! Memòries d'un metge filòsof (2001) i Els Contes de Sade (2001). Amb Xavier Otero ha coescrit el rèquiem Apocalypsis (1999) i els llibrets Lux Aeterna (1999), la Trilogia del No-Lloc: Càstig!, Zonards i Oracle (2000), El Far d'Alexandria (2001) i l'obra teatral Chryse, Utopia, Valles Marineris o La Conquesta de Mart (2001). Amb Bernat Muniesa ha coescrit el llibret per a gran òpera Durruti (2001). Com a director, productor i guionista realitza els següents curtmetratges i videocreacions: Morituri (1994), Viridis (1995), Narcisego (1997), SVq (1997), Artaud 21 (1997), Egonauta (Vertical Creatures Remake) (1999), Noli me tangere (2000) i 4'33'' Headphones for Cage (2000). Com a director d'escena i dramaturg estrena el Grec'97 l'obra Sade 1 a la Sala La Cuina. L'any 2000 produeix al Teatre Lliure i, també codirigeix al Mercat de les Flors, l'òpera contemporània Pentesilea , d'Enric Ferrer i Feliu Formosa. L'any 2001 ha produit i dirigit l'òpera Pimpinone de G.Ph. Telemann a l'Auditori Barradas de L'Hospitalet, a la Universitat de Barcelona i al teatre La Faràndula de Sabadell.

Davis Alegret
Tenor

Nascut a Barcelona l'any 1972. Estudia la carrera de medicina paral·lelament a la de cant a Barcelona i marxa a la Musik-Akademie de Basilea per tres anys per perfeccionar els seus estudis amb Kurt Widmer. Durant aquest període participa com a solista en nombrosos concerts d'oratori amb les millors orquestres d'Europa com Le Concert de Nations, l' Orquestra Ciutat de Barcelona, l' Orquestra Filharmònica de Viena, la Basel Sinphonie Orchestra.. . Dins del camp de l'òpera el seu repertori es concentra bàsicament en Mozart, Rossini i Donizetti, havent interpretat rols com Don Ottavio, Tamino, Almaviva, Nemorino... La temporada 2002-2003 debutarà al Gran Teatre del Liceu amb el rol de Don Zeffirino del Viaggio a Reims de G. Rossini.

Escarlata Blanco
MezzoSoprano

Nascuda a Barcelona l'any 1975, es posseïdora dels títols superiors de piano i múica de cambra amb les màximes qualificacions. Actualment cursa l'últim curs de cant amb la prestigiosa mestra Enriqueta Tarrés. Anteriorment ha estudiat amb Margarida Sabartés, Isabel Penagos i Carmen Bustamante. Periòdicament rep consells del tenor Jaume Aragall. Darrerament ha participat a l'òpera Hansel und Gretel i en el Magnificat de Vivaldi com a solista. A més, ha ofert diversos recitals per tota Catalunya.

Josep Pieres
Baix

Nascut a Caldes de Montbui, als 10 anys entrà a formar part de L'Escolania de Montserrat. Continua els seus estudis al CSMMB amb Sainz de la Maza, Marià Carbonell, Josep Poch i Manel Oltra. L'any 1984 comença cant amb Míriam Alió i Manel García Morante, amb les màximes qualificacions. Obté el premi a la millor veu de baix en el concurs Eugenio Marco. Ha estrenat diverses òperes contemporànies. Ha cantat nombrosos papers amb els A.O. de Sabadell, els A.O. de Poble Nou, al Teatre Malic, al Teatre Principal de Barcelona i al de Palma de Mallorca, al Festival Lyrique des deux Catalognes a França, etc. Ha cantat com a solista al Palau de la Música amb la Coral Sant Jordi, amb l'orquestra Ensemble Baroque de Nice, l'Orquestra del Liceu, la Simfònica del Vallès, l'OBC i la Camerata Mediterrània.

Montserrat Melero
Soprano

Nascuda a Barcelona l'any 1997, estudia al Conservatori Superior de Música de Barcelona obtenint el Grau Superior de Cant amb la quali­ficació d'Excel·lent; actualment perfecciona els seus estudis amb la prestigiosa soprano Enriqueta Tarrés. Va intervenir a l'òpera Dido i Aeneas de Purcell, el Requiem de Fauré, i també com a solista a la cantata Musica Celebratio de C.M.Eroles, estrenada al Teatre J.M. de Segarra. Obté el Primer Premi a la Gran Gala Lírica organitzada per AVECA, a Premià de Mar. L'any 2002 és Tercer Premi ex aequo del I Concurs Internacional de Cant Germans Pla , de Balaguer (Lleida).



Enric Cervera
Actor

Nascut a Barcelona. L'any 1969 es va iniciar en el Teatre Independent i es va graduar a l'Institut del Teatre l'any 1974. Com a actor professional va debutar a televisió el 1974 amb Pell vella al fons del pou , de Manuel de Pedrolo i al teatre el 1975 amb la companyia A-71 amb Mixtura indiscretament mòbil, de Pedrolo, dirigit per Joan M. Gual. El 1974 va debutar al cinema amb La ciutat cremada d'Antoni Ribas. Ha intervingut en obres i amb directors i realitzadors diversos com Ricard Salvat, Joan M. Gual, Beno Mazzone, Roger Justafré, Ricard Reguant, Antoni Verdaguer, Gonzalo Herralde, Mireia Ros i Sílvia Quer entre d'altres. Ha intervingut en els llargmetratges La ciutat cremada , Victòria , Counterforce , El niño de la luna , La teranyina , La febre d'or , Transeuntes , La Monyos, L'estratègia del cucut... Ha intervingut a Nissaga de poder , Estació d'enllaç i Laberint d'ombres entre d'altres.



Josep Pazos
Violoncel

Nascut a Barcelona. Als deu anys ingressa a l'Escolania de Montserrat on va iniciar els seus estudis de violoncel. Posteriorment estudia amb Lluís Sedó i Dimitri Furnadjiev; es trasllada a L'Haia (Holanda) on es diploma amb Jean Decroos al Koninklijk Conservatorium el 1992. Ha treballat també amb Marçal Cervera, Jörg Baumann, Charles Tunnell, Narcís Bonet i el Quartet Enesco de París. Ha format part de la JONDE, l'Orquestra de Cambra de la Comunitat de Madrid (violoncel solista) i ha col·laborat amb diverses agrupacions simfòniques espanyoles i holandeses. L'any 1986, va ser premiat en el concurs estatal de JJMM, en la modalitat de solista. Actualment és professor del Conservatori de Sabadell, del Curs Internacional d'Interpretació Musical de Ripoll i col·labora assíduament amb la Noord Nederlands Orkest (Holanda).



David Casanovas
Piano

Neix a Sabadell (Barcelona) l'any 1971. Inicia els seus estudis de piano a l'edat de 8 anys. Rep classes de M. Teresa Auferil, Adolf Pla i Joaquim Villalta. Finalitza el Grau Professional amb les màximes qualificacions. Estudia el Superior de Piano amb el mestre i concertista Miquel Farré al Conservatori Municipal de Barcelona. Ha fet recitals de música contemporània a diferents punts de Catalunya a part de desenvolupar una intensa tasca com a pianista acompanyant. Paral·lelament desenvolupa una tasca pedagògica com a professor de piano i també de professor de diferents cursets basats en el repertori del segle XX. Ha tocat a diverses sarsueles. Enguany té previstos recitals a Alemanya, Polònia i diferents punts de Catalunya.

Don Giovanni de W. A. Mozart
Versió per a marionetes de Pepe Otal

Durada de l'espectacle: 1 hora
Lloc: Teatre Malic
Dies: 16 de novembre a les 23h
i 17 de novembre a les 21h.
Idioma: castellà

Anàlisi post-mortem del mite universal de Don Juan, segons l'institut anatòmic forense de miscatonic.

A partir de l'òpera de Mozart. Amb Pepe Otal. En col·laboració amb el Festival Internacional i Visual de Titelles de Barcelona. Espectacle d'actors i titelles sense cantants que utilitzarà fragments de l'obra de Mozart.

Fitxa artística:

Personatjes marionetes : Don Giovanni, Doña Elvira, Don Octavio, Comendador, Doña Anna, Leporello, Zerlina, Masetto.
Maniquies : Don Giovanni, su cadáver, y su esqueleto.
Guió e idea original de Pepe Otal .
Construcció de marionetes : Pepe Otal, Helena Millan y Encarnita González.
Construcció de maniquies : Pepe Otal, Paula López, Mirian Cea, Inés Vilaseca, Ana Batory.
Posada en escena : Pepe Otal
Ajudant de direcció : Mariona Masgrau
Producció : Grupo-Taller de Marionetas i Teatre Malic .



L'obra

‘....cuando Don Juan cruza el infierno en una lenta barca, un formidable vocerío estremece los cielos consternados. Don Juan, indiferente a todo, prosigue erguido e inmovil en serena actitud, y en su rostro de sonrisas perpetuas hay un gesto de supremo desdén. La vocinglera turba, gruñe, aúlla, ladra y espumea, clavando en el impenitente corruptor sus ojos fantasmales....pero el héroe en la clama mirando la estela, no se digna a mirar a nadie.'

¿quien es Don Giovanni?

El sentimiento de culpa, cuyos orígenes son incalculables, constituye uno de los elementos fundamentales de la vida del individuo y de la evolución humana. Probablemente por ello, con ansias de catarsis, se admira a Don Giovanni, se le imita o se aparenta ignorarlo, e incluso se le desprecia. Muchos y diferentes son los caminos para la liberación de angustias. Además todo es contagioso. Incluso el olvido y la indiferencia son tan contagiosos como el amor a los idolos, el desorden, o el deseo espasmódico de superaciones.

Somos fáciles a la exaltación alucinada y al refugio de ‘no me importa', o del ‘yo no soy así', tal parece la actitud vital mas generalizada. De pronto surge lo insospechado, lo increíble, en el paisaje íntimo y amorfo del burgués, en el universo de ruinas y necesidades, de desamor y sexo inútil, aparece, aquí y ahora, ofreciendo una alternativa: D. Giovanni.

La vida de Don Giovanni es un acto mas intenso que largo pero no constituye, fundamentalmente, un reflejo condicionado, como tampoco el teatro es el texto mas su lectura, ni el agua la sola mezcla de oxígeno e hidrógeno. Nunca el todo equivale a la suma de las partes.

Ante la presencia de D. Giovanni, hay quien trata de plantear un dilema concreto; ¿seductor o seducido?. Desde luego es peligroso definir, incluso definirnos. Somos altos y bajos a la vez, uno y mil animados por la misma sangre. Si resulta difícil definirnos, mucho más resultará definir a los demás, sobretodo a D. Giovanni.

Es por eso, que dejando a un lado sus orígenes poéticos (ciertamente desconocidos) he optado por la vía científica del análisis post-mortem (autopsia) para este D. Giovanni que no contento con desconcertar los cálculos de sus perseguidores y con burlar la fe de tantas hermosuras profanadas por sus labios malditos, quiere también desorientar a sus biografos, clavando en ellos, con provocadora audacia, sus pupilas burlonas e insolentes...

pepe otal

 
Sinopsi

Una sala de disecció de la ‘Morgue', un metge patòleg i professor especialista en medicina forense, explica als seus alumnes el procediment per realitzar una autòpsia. Introdueix a la sala una camilla amb un cos tapat amb un llençol i després de descubrir-lo es disposa a practicar l'autòpsia.

Fa notar el metge, que no és un cadàver qualsevol, sinó el del mismíssim Don Giovanni i que demostrarà que amb un anàlisi sistemàtic i científic es pot averiguar no només la causa de la mort sinó la reconstrucció de la seva vida.

Currículums

El Taller de Marionetas de Barcelona

Fundat al 1974 per Pepe Otal Montesinos , que venia d'estudiar a l'Institut de Teatre de Barcelona, amb H.V. Tozer . Diferències substancials amb el mestre en quant a ressolucions vitals i dramatúrgiques, el portaren a concebre formes de treball de carrer molt proper al que Peter Schumann feia amb el seu Bread and Puppet . Però Otal, i la gent que al seu voltant s'agrupa, ho fan amb un aire molt autòcton i original, a on intervenen sobretot la música, les marionetes i les grans figures, que intervenen sobre tota la música, les marionetes i les grans figures, que van recòrrer les Rambles i els carrers del Raval i la Barceloneta en diferents encontres i movimients de caràcter festiu i llibertari. Era una Barcelona que respirava uns aires de llibertat avui difícilment reconeixibles.

El grup emprengué gires o expedicions per diversos països d'Europa, sent destacables les actuacions que realitzaren a Avignó, en ple festival de teatre. Pel primitiu taller de la Barceloneta, avui desaparegut, passaren figures avui reconegudes al mòn de les marionetes i les titelles , com Jordi Bertrán, Carles Cañellas, Teo Escarpa o Jordi Pinar . Actualment, té la seva seu en ple barri del Raval, on Otal segueix impartint classes, fabricant titelles, concebent nous espectacles i guardant gran part de la memòria del titelles a Catalunya.

Com a solista Otal treballà a El Gran Teatro del Mundo , amb la seva peculiar interpretació de l'auto calderonià. Com Makoki , donà ‘rienda suelta', sota diferents tècniques (guant, fil), al boig e inimitable personatje que campava per les pàgines de El Víbora . A Cuento de madera reflexionava sobre la relació de Pinocho amb el seu tallista e infundidor de vida. Potser l'espectacle més bonic, al menys pel que fa a la seva construcció i escenografia, sigui l'Apocalipsis segons Sant Juan .

Amant de l'òpera, ha produït i estrenat al Teatre Malic de Barcelona, El holandés errante i Rigoletto . A l'actualitat es troba preparant la seva versió del Don Giovanni de Mozart.

<MR.X>_ _ _<MR.X> una mini òpera multimedia

Durada 50 min
Lloc: CCCB
Dies: 27i 29 de novembre a les 21h
i 30 de novembre a les 19h.
Idioma: Català

<MR.X>_ _ _ <MR.X> no sap d'on vénen aquestes veus que han començat a ressonar al seu cap. Tampoc pot situar les imatges que passen per l'interior dels seus ulls, i aquestes el criden...

Nosaltres, en canvi, sabem que tant les veus com les imatges formen part de les seves anteriors vides.

Mentre ell busca una manera de comunicar-se amb els propis fantasmes, nosaltres escoltem fragments de la seva vida actual.

Fitxa artística:

Música, idea i direcció: Jakob Draminsky Højmark.
Text: Enric Casasses.
Video escenografia e imatges : Jeanette Schou.
Cantant i actor : Xavier Sabata.
Txello: Michael Babinchak.
Teclat, control de l'ordenador i manipulació en viu del sò (max/msp): Jakob Draminsky Højmark.
Técnic de llum e imatge: e.TEA II.
Producció: MultiSounds , Festival d'Òpera de Butxaca , i CCCB.

En cada estat d'ànim hi figuren tots els estats d'ànim, per exemple en la companyia amorosa de dos hi ha totes les menes de dissonàncies, solituds, aglomeracions de gent desconeguda amb el risc de perdre'ns de vista, així com totes les petrificacions, els tirars de l'àncora i els no tocar a terres i els enyorar-se en presència.

Enric Casasses

<MR.X>_ _ _ <MR.X> es una òpera de cámara d'uns 50 minuts basat en textos del poeta català Enric Casasses amb música i concepte del danès Jakob Draminsky Højmark .

Prenent com a punt de partida els 52 doble-poemes del llibre Canaris Fosforescents d'Enric Casasses, es formen una serie d'events sonor-visuals, units pel protagonista Mr. X , intrepretat pel contratenor català Xavier Sabata.

<MR.X>_ _ _ <MR.X aprofita els mitjans digitals per a contar les seves històries.

Currículum

Enric Casasses
Figueres , 1951 Barcelona.

Escriu poesia en vers i en prosa i també en assaig (filosofia ficccó). Fins als quaranta anys només s'ha fet conèixer en ambients marginals, dintre els límits del barri o de la difusió per fotocòpies per dir-ho així. Sempre ha recitat (en la tradició ininterrompuda que va dels trobadors al rock i a l'electrónica ). Té una poesia de base popular dadà culturalista impura i d'acció directa, controlant tant la claredat diàfana com l'hermetisme. Ha viscut a Montpeller, a Nottingham, a Menorca a Berlín i ara torna a ser a Catalunya. Sol recitar amb altres poetes ( Dolors Miquel, Gerard Horta..) i també col.labora amb músic (Manel Pugés, Pascal Comelade..) i pintors (Sebastià Roure , Stella HagemannŠ)

Jakob Draminsky Højmark
Copenhague, Dinamarca, 1959

Compositor músic autodidacte amb interès
per la música escènica, la electroacústica, la música
concreta, la InterMedia i la improvització.

Ha composat cinc òperes de cambra, algunes en col.laboració amb l'escriptor danès Peter Laugesen i el "Musikteatret Undergrunden". A part d'un parell de composicions per a diverses formacions de música de cambra, també ha creat una serie d'obres acusmátiques per a vuit canals que investiguen les possibilitats a la manipulació per a vuit canals que investiguen les possibilitates en la manipulació digital de veus humanes. També ha composat obres de música concreta en directe, a on l' element principal eren màquines usades en la construcció.

Com a instrumentista ha actuat durant anys amb el músic francès Pascal Comelade i ha realitzat concerts en solitari, en els que ha combinat els seus instruments principals -el clarinet baix i el saxo sopranino- amb la informàtica.

També ha composat bandes sonores per videos, dansa i teatre .

Des de 1990 s'ha relacionat amb l'escena de música experimental de Barcelona.

Té cinc CDs editats.

www.multisounds.dk



Xavi Sabata Corominas
1976. Avià (Berguedà)

Cursa Interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i paral.lelament cursa els estudis musicals (Saxòfon, amb Menció Honorífica, professor Lluís Rovira i Cant amb S. Domènech, T. Gubau i actualment amb M. Almajano i M. Figueras) al CSMd

Barcelona i a ESMUC on actualment fa l'especialitat de Cant Històric.

Ha treballat en projectes vinculats al Musical més Petit (El Somni de Mozart, Un cop més una mica de Música) Teatre Lliure (Salvats, Fashion Feeling Music), TNC (Mesura per Mesura), General Eléctrica d¹Espectacles( Showroom, Paradise), 3xtres (La Bella Helena). Televisió (Laberint d¹Ombres ,Temps de silenci, Psico Express).Diversos concerts d¹un variat repertori que va ,ens els primers anys, des del musical a, en aquests darrers temps, a repertoi antic amb interpretacions historicistes. És la segona vega que col.labora amb Jakob Draminsky (An empty space?)

Michael Babinchak
(1947) Ohio, EUA

Violoncelista i compositor. Va estudiar amb Samuel Woodword (alumne de Pau Casals) i amb Vladimir Ovloff i va estudiar música de cambra amb membres del quartet Vegh. Va estudiar composició amb Fred Coulter i va prendre classes magistrals amb Boulez, Stockhausen i Ligety.

Des que va arribar a Barcelona el 1986 ha tocat a Catalunya i a la resta d¹Espanya, així com a Escandinàvia, França, Hongria, Sèrbia, Amèrica Central i als EUA. A Barcelona ha participat en concerts al Grec, a Metrònom i a Nick Havana.

Ha grabat discos, entre d'altres, amb Trio Sekwenza -Trio Sekwenza-, amb Laiko Felix -Concert 98- i amb Jakob Draminsky - At the gallery - i - For the birds -.

Jeanette Schou
(1958) Copenhague, Dinamarca

Graduada per la Real Academia Danesa de Belles Arts de Copenhague i pel Duncan of Jordanstone College of Arts de Dundee (Escocia), treballa principalment en fotografía i vídeo i ha exposat els seus treballs a Dinamarca, Alemania, Finlandia i Suecia. A part del seu treball artístic és professora de vídeo a la Real Academia de Belles Arts de Copenhague.

Agraïments: Lis Costa , per l'ajut luingüístic i a Andy Davis, per les grabacions adicionals de video, i a Statens Kunstfond.
 

Venus and Adonis de John Blow (1649-1708)
Una Màscara per l'entreteniment del Rei

Durada de l'espectacle: 1 hora (aprox.)
Lloc: Institut del Teatre, Sala Ovidi Montllor
Dies: 15 i 16 de novembre
Idioma: Anglès

Laia Miralles

Idea original: Alfred Fernàndez
Direcció musical: Joan Izquierdo i Alfred Fernàndez
Interpretació musical: Othello Ensemble
Versió escènica: La cònica/ Lacònica

L'any 1995 i amb motiu del 300 aniversari de la mort del compositor Henry Purcell (1659-1695) es van celebrar arreu del món infinitat de concerts commemoratius. Sorprenentment, una de les partitures més interpretades per a l'ocasió va ser An Ode, on the Death of Mr. Henry Purcell , de John Blow. Sota aquest títol auster s'amaga una obra d'intens dramatisme i gran humanitat. Al meu parer, la seva sinceritat transgredeix el merament físic, i és aquesta sinceritat el que realment em va captivar i emocionar. A partir de llavors, John Blow es convertí en centre d'atenció del meu particular camí a la recerca de la bellesa.

Anys més tard, i fullejant partitures en un antic comerç de La Rambla barcelonina, va caure entre les meves mans per casualitat, o potser no, una petita òpera de John Blow, Venus and Adonis ...

Alfred Fernàndez

Venus & Adonis de John Blow, és un perfecte exemple d'òpera arcaica anglesa. Més que explicar-nos una història, l'autor aprofita el comú coneixement del mite per part dels cortesans com a pretext per a crear un món d'artificiositat cortesana, sainets amorosos, escenes de cacera, elegants danses i desesperats laments "per a l'entreteniment del rei". Nosaltres, a través d'una lectura musical el més renaixentista possible i d'una posada en escena abstracta i moderna, més que recrear un ambient d'època volem reforçar els elements simbòlics de l'obra per a oferir una visió contemporània del mite que ens parla de la tràgica impossibilitat de la unió (l'amor) entre el món ideal (Venus) i el terrenal (Adonis). Joan Izquierdo

L'amor entre dos móns, el cel i la terra, i la línia que els uneix i separa. Dues formes d'amor confrontades: l'ideal, generós, obert i sense fronteres de la deessa Venus, i el terrenal, transitori i efímer del mortal Adonis. La recerca d'un punt de contacte entre l'instant i l'eternitat. Les ombres de l'instint i de les emocions. Entre el cel i la terra un paracaigudes, símbol de les tensions i distensions entre els dos móns. La cònica/ Lacònica

Fitxa artística:

Othello Ensemble
Venus , Raquel Andueza, sopranoAdonis , Joan Martín-Royo, baríton
Cupid , Marta Rodrigo, soprano
Pastora , Neus Calaf, soprano
Pastors, Jordi Abelló, contratenor
Francesc Pagès, tenor
Tomàs Maxé, baix
Gràcies , Neus Calaf, Jordi Abelló, Tomàs Maxé
Caçador , Jordi Abelló
Petits Cupids , Neus Calaf, Jordi Abelló, Francesc Pagès, Tomàs Maxé
Viola da gamba soprano, María Elena Medina
Violí barroc, Ernesto Ruiz
Viola da gamba tenor , Santi Mirón
Viola da gamba baixa , Peter Krivda
Flautes de bec , Joan Izquierdo, Victoria Cancelli
Guitarra i tiorba , Alfred Fernàndez
Clave, Jordi Ribell

La cònica/Lacònica:

Mercè Gost, Alba Zapater, Gina Cubeles i Marta Alemany.
Producció musical:
Coordinació general del Projecte: Alfred Fernàndez, Toni Rumbau i Víctor Molina.
Co-producció del Festival d'Òpera de Butxaca i el Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona. Amb la col.laboració especial del Teatre Zorrilla, de Badalona, i del Festival de Música Antiga de Badalona.

Currículums

Alfred Fernàndez

Estudia guitarra clàssica amb Jordi Codina, Manel Gonzàlez i Fernando Rodríguez. Llaütista de formació autodidacta, ha rebut consells de Lluís Gàsser, William Waters, John Griffiths, Paul O'dette i Rolf Lislevand. Com a solista ha participat en importants festivals de música antiga per Europa i Espanya. Té enregistrats tres CD com a solista, treballs pels quals ha rebut immillorables crítiques a revistes especialitzades com Goldberg, Le Monde de La Musique, The Lute Society, revista de la Société Française de Luth, Scherzo, CD Compact i Amadeus. És codirector i fundador del grup Othello Ensemble.

Joan Izquierdo

Joan Izquierdo finalitza els estudis de flauta de bec a Barcelona el 1988. Estudia al Sweelicnk Conservatorium d'Amsterdam amb Walter van Hauwe. Ha estat guardonat en el "Concurso Permanente de Jóvenes intérpretes 1991" de Joventuts Musicals d'Espanya. Ha rebut beques de la fundació Caixa de Barcelona i del Ministeri de Cultura. Ha actuat a festivals i cicles de concerts arreu d'Espanya, França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Suècia, Argentina, Brasil i Mèxic. També ha estrenat una cinquantena d'obres de música contemporània. És codirector del grup Othello Ensemble.

Raquel Andueza

Inicia els seus estudis de cant amb Carmen Arbizu, Isabel Álvarez i David Mason, i els amplia amb Emma Kirkby, Graham Johnson, Nancy Argenta, Evelyn Tubb, Wolfgang Rieger, Sarah Walker i Richard Levitt. Al 1996 rep una beca per estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, a Londres, on se li atorga el premi School Singing Prize i es llicencia al juliol del 2000. Com a solista ha actuat en els més prestigiosos festivals de música antiga europeus. Cal destacar la gira europea al 1998 en col.laboració amb Les Arts Florissants , on va representar el personatge de Cères ( Thésée de J.B. Lully).

Joan Martín-Royo

Estudia amb Mercè Puntí, Dalton Baldwin i Lorraine Nubar. Als 12 anys, amb veu blanca, interpreta el paper protagonista de El retablo de Maese Pedro , de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Pons. Ha guanyat la "XII Marató de Noves Veus" (2000), el 2on premi del "Concurso de las Cenas Líricas" del Cercle del Liceu (2001), el Premi Extraordinari Mozarteum de Salzburg en el "XXXIX Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas" (2002), i el 2on premi en el "1r. Certamen Premis Tutto de COM-Ràdio" (2002). Recentment ha interpretat els rols de Don Pasquale ( Don Pasquale, de Donizetti) i de Aeneas ( Dido i Aeneas , de Purcell).

Marta Rodrigo

Estudia cant amb Myriam Alió i Manuel G. Morante, i els amplia amb Claudine Ansermet, David Thomas, Emma Kirkby i Harry Christophers. Ha guanyat el VII Concurs Eugenio Marco. Com a solista ha interpretat el paper de Dorabella ( Cosi fan Tutte , de W.A. Mozart) a Sabadell i de Dido ( Dido i Aeneas , de Purcell) en el darrer Festival de Música Antiga de Barcelona, i els papers protagonistes de les òperes Pentesilea d'Enric Ferrer i Esquizofrenia d'Eduardo Diago. Ha enregistrat un CD de cantates catalanes amb la Camerata Catalana XVIII per Columna Música.

LA CÒNICA/LACÒNICA 1995

El teatre d'ombres La cònica/Lacònica fou creat per Mercè Gost i Alba Zapater, provinents de les arts plàstiques i el teatre de titelles. En el seu treball de creació i recerca utilitzen l'ombra, combinada amb altres disciplines artístiques. D'aquí han sorgit els espectacles: Ombres d'objectes trobats, estrenat a Barcelona el 1995 i guardonat amb el premi Josep Mª Carbonell 1997, atorgat per l'Institut del Teatre de Barcelona; Ombres de vidre, ombres amb música de jazz, estrenat a Barcelona el 1997; i Trans fugues, creat en col·laboració amb el grup musical Mal (Mary Davinson, Anna Subirana i Laura Teruel), estrenat a Badalona el 1999 i guardonat amb el premi Serra d'Or a l'aportació més interessant el 2000. I de l'intercanvi amb l'obra d'altres artistes neixen: Entre l'ombra i la llum, acció amb l'escultora Mireia Clotet; Demà tots a l'ombra, concert-acció amb els músics Joan Sanmartí i Àngel Pereira, i Sombras de la China, de Joan Manuel Serrat, per al qual han realitzat les ombres de l'espectacle-concert, ombres per l'espectacle musical Les copines d'Helena en el Bulevar del crim, Festival Grec 2002 Barcelona.

Han participat en diversos festivals internacionals al seu país, a Itàlia, Bèlgica, Rumania, França, Grècia i Brasil.

Mercè Gost

Ha estudiat dibuix i modelat a l'Escola d'Art i Oficis Artístics del Penedès, Art Dramàtic en l'especialitat de titelles, a l'Institut del Teatre de Barcelona, i ombres al "Atelier de Théàtre d'Ombres", Tèátre du Tilleul, Linkebeek, Bèlgica. Ha participat al curs d'estiu amb Comediants i la Nit de Nits. Constructora de gegants, nans, màscares, titelles i siluetes. Forma amb Alba Zapater el grup La cònica/Lacònica, teatre d'ombres. El seu treball amb l'ombra, conjuntament amb la música composa un subtil món de qualitat efímera en constant transformació. Actualment practica el Tai-Txi-Txuan i utilitza l'ombra com a mitjà d'expressió. Col·laboració com actriu-manipuladora en l'espectacle Pop-Rock a Prop, estrenat al Palau de la Música Catalana el 2002.

Alba Zapater

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat de pintura. Obté una beca de pintura al taller de la Winchester School of Arts d'Anglaterra. Estudia teatre d'objectes i titelles a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat l'animació al carrer, disseny i construcció de titelles, taller d'ombres i titelles a les escoles. Ha col·laborat amb la cia. "Els Aquilinos".

Forma amb la Mercè Gost el grup La cònica/Lacònica, teatre d'ombres. El seu treball amb l'ombra, conjuntament amb la música composa un subtil mon de qualitat efímera en constant transformació.Actualment practica el Tai-Txi-Txuan i utilitza l'ombra com a mitjà d'expressió. Col·laboració com actriu-manipuladora en l'espectacle Pop-Rock a Prop, estrenat al Palau de la Música Catalana el 2002

Marta Alemany Cortés

Estudia a l'Institut del Teatre amb H.V.Tozer en el departament de Marionetes, ha fet cursos amb Philippe Genty i Mary Underwood, amb el Théâtre de la Complicitè, amb el Teatro Laboratorio di Figura de Florència (Italia). És membre fundadora de la companyia de teatre de figura Nessun Dorma participant en tots els seus muntatges. Creació i posta en escena de l'espectacle 7 solituds, basat en les intal.lacions de Soledad Sevilla, a la Sala Beckett dins els 25 anys del Festival internacional de Teatre visual i Titelles de Barcelona. Posta en escena juntament amb Gina Cubeles de l'espectacle Compto els estels dels meus mots de Rose Ausländer a la Sala Beckett. Direcció escènica de l'espectacle musical Pop-Rock a Prop al Palau de la Música. Co-guionista i manipuladora en De sueño en sueño de Esfera Teatro i en L'animal de la companyia Boca Rica. Ha realitzat lectures dramatitzades amb el Projecte Vaca, performances i tallers de reciclatge.

Gina Cubeles Bonet

Ha dissenyat escenografies, vestuaris i il.luminació en obres dirigides per C. Portaceli Les presidentes de W. Schwab, R. Duran Períféria Koltés de B.M. Koltés Premi Serra d'or el millor muntatge teatral de la temporada 1997-98 i València, de P. Zarzoso, A. García Valdés Lear o el somni d'una actriu, de W. Shakespeare -Festival de la Unió de Teatres d'Europa Cracovia-; P. Planella El Pare, de A. Strindberg, J. Montanyés D'Arenys a Sinera, de S. Espriu, J. M. Mestres Enemics de classe, de N. Williams, M. Malcas Carta als actors, de V. Novarina, A. Bokos i J. Godall Greek, de S. Berkoff -Premi Adriá Gual de projecte de muntatge-. Han estat produccions del Teatre Lliure, del Festival Grec, de la Sala Beckett, del Festival de Sitges, etc. En poesia i musica ha treballat pel cicle Paraula de poeta del Teatre Lliure: A. Puigverd i direcció de Ll. Homar, J. Margarit amb la direcció A. Lizaran . Ha co-dirigit amb M. Alemany I'espectacle de poesia Compto els estels dels meus mots de R. Auslánder, Sala Beckett. Macbeth sempre "Festival de la musique Aujourd'hui" de Perpinyá, T. Solé a El pas del temps; L'orquestra del Teatre LLiure en el concert Música oberta LI. Vidal i D.Liebman, L'Opera L'Italíana ín Algerie, de G. Rossini, amb direcció escènica de J. Godall Palma de Mallorca. Dance of Stones de T. Kamiya Premi del Festival de Música electroacústica Synthése de Bourges 2000, França. Amb L. Pujol Les Copines d'Helena en el Boulevrd del Crímen, direcció de P. Lafeuille.

Don Quijote en las bodas de Camacho,
de Georg Philipp Telemann (1681-1767)

Durada de l'espectacle: 70'
Lloc: Teatre Lliure
Dies 7 i 8 de desembre
Idioma: castellà

Llibret de Daniel Schiebeler. Versió en castellà, sobre el text de Miguel de Cervantes, de Marc Donat i Montse Pont. Direcció escènica de Pep Oriol. Direcció musical de Xavier Puig Ortiz.

Presentació

La nova companyia d'òpera de cambra L'Òpera de tres rals es presenta amb una divertida òpera barroca sobre el gran clàssic de la literatura espanyola: Don Quijote de la Mancha. A partir de l'episodi del casament de Camacho “el ric” (nºXX), Telemann escrigué una musica fresca i viva, destacant la còmica relació de la parella protagonista: un cop més, Sancho Panza no podrà evitar la nova aventura. Però hi ha també el dolor de Basilio, a qui les riqueses de Camacho li prenen la seva estimada Quiteria, l'alegria del poble pel casament, i la lluita moral entre el poder, l'engany i l'amor.

Fitxa artística:

Don Quijote. Toni Marsol , baríton .
Sancho Panza. Josep Ferrer , baix .
Grisóstomo. Rosa Tamarit , soprano .
Pedrillo. Núria Mas , soprano .
Basilio. Albert Castells , tenor .
Quiteria. Carlota Miró , soprano .
Camacho. Neus Garravé , contralt .
Cor de pastors, dels amics de Basilio, dels amics de Camacho: Coral Ginesta.
Grup instrumental de 15 músics (corda, trompetes i continu)
Escenografia i vestuari. Alba Cuñé.
Direcció escènica. Pep Oriol.
Adaptació i direcció musical. Xavier Puig.

www.operatresrals.org

L'obra

D'entre la seva extensa producció, Georg Philipp Telemann cultivà també el gènere d'escena, tant en òperes de llarga durada com en comèdies i drames d'un acte, sota el nom d' intermezzos o serenades , com en el cas del Don Quichotte . La seva aportació a l'òpera germànica ha estat encara poc valorada, per bé que hi dedicà molts títols plens de la seva mestria compositiva i teatral, i d'un caràcter essencialment còmic que forjaria el singspiel alemany dels grans clàssics.

Daniel Schiebeler (1741-71), un jove poeta hamburguès, escrigué un llibret basat en l'episodi del Don Quijote de Miguel de Cervantes (1547-1616) sobre el casament de Camacho, i l'hi proposà a Telemann per a una òpera sota el títol de Basilio und Quiteria. Telemann acceptà entusiasmat però introduí nombrosos canvis al text, començant pel títol. Ell mateix la descriuria com a ‘poema cantat per al teatre'. Destaca de l'obra el caràcter còmic de la (aparent) incompatible parella protagonista, especialment pel mundà Sancho Panza contra les dèries del seu senyor, així com l'aire popular del cor de pastors, sense oblidar la bella ària de Gris ós tomo: un profund cant trist recordant el dolor de Basilio.

 
Currículum

Xavier Puig (director musical)

Comença els estudis musicals al Conservatori Municipal de Cervera, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona on es titulà en Harmonia, Contrapunt i Composició. Estudia direcció coral amb J.Prats, L.Heltay, J.Duijck, i P.Cao i direcció d'orquestra amb S.Mas. Entre 1999 i 2002 amplia els estudis orquestrals a la Universitat de Viena amb L.Hager i Y.Yuassa, on obtè l'"Erste Diplom". Ha dirigit els cors Kodaly i Ginesta de Cervera, Ariadna i Voxalba de Barcelona, l'Orquestra Juvenil del Conservatori de Cervera, l'ensemble "Kaleidoscop" de Viena. Desde març de 2002 és director assistent de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de Espana). La temporda 2002-2003 dirigirá el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida.

Pep Oriol (director d'escena)

La seva activitat professional se centra en la realització de productes audiovisuals per vídeo i televisió. Ha escrit guions per produccions de televisió i actualment és director de Lleida Televisió. En l'àmbit teatral es mou preferentment en espectacles destinats al gran públic, destacant-ne: Univérsio , un espectacle per encàrrec de la UNED, la direcció artística de diversos Aquelarres (macro festa ludico teatral de Cervera) i diversos muntatges de teatre de carrer pel grup La Cremallera . Treballa habitualment amb un grup semi professional en el que destacariem produccions com El verí del teatre , La república de GOG ....La producció de Don Quijote en las bodas de Camacho és la seva primera experiència en l'òpera.

Alba Cuñé Solé (escenografia i vestuari)

Llicenciciada en Belles Arts (facultat Sant Jordi de BCN, 1989) i en escenografia (Institut del Teatre de BCN, 1993). Postgrau de teoria i crítica teatral de la Facultat Autònoma i l'Institut del Teatre de BCN (1993). És membre de l'associació experimentem amb l'ART - BCN, amb l'objectiu d'apropar l'art contemporani a l'espectador. Exerceix de docent a l'escola d'art de Terrassa de: volum, estructura i forma, projecte TAI, i taller d'Òpera: intervenció escènica. Membre fundador de la companyia OOFF (teatre, 1994) i ARTDAKI (associació d'artistes de la Segarra, 1992). Col·labora habitualment amb el grup de teatre Brot Escènic de Cervera. Diverses creacions teatrals i escenogràfiques. Diverses exposicions d'art, individuals i col·lectives.

Josep Ferrer (baix)

Va cursar estudis de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Carmen Bustamante. Ha actuat als Festivals de Cadaqués, Peralada, Música Religiosa de Cuenca, Granada, Galicia, Festival de Otoño de Madrid, Teatre de la Zarzuela, Festival d'Òpera de Butxaca,etc...i al Liceu de Barcelona amb Le nozze di Figaro de Mozart i Don Quijote en Barcelona de Turina-Fura dels Baus (cantant el rol de Sancho Panza). El seu repertori inclou obres de repertori (Carmen, La Bohème, Don Giovanni, Il Barbiere di Siviglia, La Flauta Màgica,etc...) i òperes de cambra de Paisiello, Cimarosa, treballant sota les ordres de directors com C.Bieito, C.Santos, Lindsay Kemp, J.Ll.Bozzo, G. Nosseda, Josep Pons, E.Martínez Izquierdo, etc. Toni Marsol (baríton)

Inicia la seva carrera al Conservatori de Cervera per acabar-la a Barcelona obtenint el Premi d´Honor en el Conservatori Superior de Música del Liceu. El seu repertori abarca desde l´Edat Mitjana i el Renaixement fins als nostres dies, passant per tots els gèneres i diferents autors, destacant-ne: Monteverdi, Bach, Schumann, Mozart (interpretant el rol principal de les seves Òperes i Misses), Paisiello, Rossini, Bizet...fins arribar a compositors actuals com A. Guinovart, J. A. Amargós o C. Santos, de qui ha estrenat i gravat diverses obres. Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Col.labora habitualment amb la Capella de Sta. Maria del Mar i la Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall.

Rosa Tamarit (soprano)

Estudia cant al Conservatori del Liceu amb Carmen
Bustamante on obtè el premi d'Honor de Grau Superior. Becada per la Fundació A.P.P. i la Diputació de Lleida amplia estudis a la Schola Cantorum Basiliensis (Basilea) amb René Jacobs i Richard Levitt. Allí ingressa a la Opernclass de Carlos Harmuch i estudia direcció de cors amb Hans-Martin Linde. Ha cantat sota la batuta de directors com Josep Pons, Ernest Martinez, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Josep Casas i Alessandro di Marcchi. Forma part dels grups Diatessaron i Transemble . Exerceix la docència a la Universitat de Lleida.
De les actuacions més recents, destacarLa Dafne dins l' Euridice de Peri al Foyer del Liceu i l'espectacle amb concepte propi Youkali. Entre dues guerres .

Núria Mas (soprano)

Comença estudis de cant amb d'Albert Folch, i continua amb Montserrat Pueyo, Maria Mateu i Ian Baar. L'any 1999 finalitza el grau professional de cant el amb la màxima qualificació al Conservatori Superior del Liceu. És alumna de Enedina Lloris. Actualment treballa en l'aprofundiment del lied amb Assumpta Mateu i Francisco Poyato. L'any 1999 debuta a l'Auditori de Barcelona amb la Missa en el 5è to de Cererols. Actua coma a soprano solista en el Gloria de Vivaldi, el Magnificat de Bach, el poema simfònico-coral Nadal de Mn. Valentí Miserachs, entre d'altres. És professora de cant al Conservatori Municipal de Cervera, i alumna de l'ESMUC en l'especialitat de cant clàssic i contemporani.

Albert Castells (tenor)

Cursà estudis musicals a les escoles “Ginesta” i “La Guineu”, i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb Judit Borràs, Xavier Comorera i Montserrat Figueras. Ha estat membre del Cor Ariadna i actualment ho és del Cor Madrigal de Barcelona. Ha estat membre del cor pilot de nombrosos cursos de direcció coral i orquestral, a Mallorca i Pontarlier i actualment ho és del Cor Pilot de l'ESMUC. Com ha solista ha intervingut a la Missa en Do M de F. Schubert , i debutà en l'òpera amb el rol d'Estanislau en l'estrena i enregistrament de l' òpera coral Abans del Sil enci (S. Brotons) amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció de Salvador Brotons.

Carlota Miró (soprano)

Incia estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Cervera. Acabat el grau elemental de piano ingressa en els cors de l'Agrupació Coral de Cervera on comença a rebre classes de cant de la professora Núria Canals, més tard estudia amb el professor Josep Ferrer el grau elemental de cant i posteriorment amb la catedràtica Carmen Bustamante i el pianista repertorista Manel Cabero cursa el grau mig i actualment el superior de cant en el Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha intervingut en l'òpera: "Chi dell' altrui si veste presto si spoglia" de Cimarosa a la Universitat de Barcelona i ha participat en diferents espectacles de la seva població.

Neus Garravé (mezzosoprano)

Inicia els estudis de piano i viola al Conservatori de Cervera. Posteriorment, amplia els estudis de viola a Barcelona amb P. Cortese. Ha format part de la J.O.N.C i actualment és membre de l´Orquestra de Cambra de Cervera i de l´O.S.J.C. de les Terres de Lleida. Paral.lelament inicia els estudis de cant amb Josep Ferrer. Ha treballat en cors professionals com Ars Vocalis i el Cor Madrigal amb l´òpera Katia Kobanova al Liceu. Ha actuat com a solista en diverses formacions de l´àmbit català, en les quals destaquen el cor Voxalba de Barcelona i la Coral Ginesta de Cervera.

Coral Ginesta de Cervera

Fundada l'any 1977, actualment està formada per una quarantena de cantaires. Realitza nombrosos concerts per les Terres de Ponent (dels quals destaquen els de Setmana Santa), Catalunya i estat espanyol. Del repertori del cor, cal esmentar les interpretacions el Glòria de A. Vivaldi, el Lamento d'Arianna de C. Monteverdi, el Stabat Mater op.138 de J.G. Rheinberger i, més recentment el Requiem de Mozart conjuntament amb l'Orfeó Manresà, la Coral Regina de Manlleu i l'Orquestra de Cambra de Cervera. L'any 1997 enregistra el CD Cançons populars de La Segarra, un recull inèdit de temes harmonitzats per J. L. Guzman. Ha treballat amb diversos directors com P. Prats, L. Vilamajó o M. Valdivieso. Actualment, Xavier Puig n'és el director titular.

Il Segreto di Susanna de Ermanno Wolf-Ferrari

Durada de l'espectacle:
Lloc: Teatre Lliure, Espai Lliure.
Dies i horaris: 4 i 5 de desembre a les 21h.
Idioma:

Ermanno Wolf-Ferrari va composar Il segretto di Susanna a partir d'un llibret d'Enrico Golisciani, i des de la seva estrena a Munich al 1909 no ha deixat de representar-se als més prestigiosos teatres d'arreu del món.Una òpera còmica que es desenvolupa en un únic acte, i que descriu amb tractament de paròdia un drama romàntic.

Fitxa artística

Laura Alonso , soprano.
Marc Canturri , baríton.
Cesc Sánchez , actor.
Joan Antón Sánchez , direcció d'escena.
Teresa Clopés , espai ecènic i vestuari.
Joaquin Guirado , disseny d'il.luminació
Olga Kharitonina piano i direcció musical.

Producció, OPERA MOBILE i Festival d'Òpera de Butxaca-Teatre Malic.

amb la col·laboració de: Centre d'Arts Escèniques de Badalona-Teatre Zorrilla, Generalitat de Catalunya i Teatre Lliure.

L'obra

Camí cap a casa seva, el comte Gil creu reconèixer la seva muller en una dona que passa pel carrer, però de retorn cap a casa se la troba sentada al piano. En realitat era ella però ha tornat ràpidament cap a casa seva, i en Gil percep l'olor a tabac, tot i saber que Susanna no fuma. L'esposa reconeix que amaga un secret però es nega a revelar de què es tracta. Un dia Susanna demana al seu marit que se'n vagi al club amb els seus amics, però el comte oblida el paraigües i torna cap a casa on descobreix a la seva esposa a punt d'encendre un cigarret. I és en aquest moment que es desvetlla el secret de la muller i el motiu dels seus infundats gelos, pels quals avergonyit es disculpa i decideix que ell també fumarà per compartir el secret de Susanna.



Currículum

Laura Alonso
soprano

Després de formar-se com a violinista es titula en cant pel Conservatori de Guadalajara. Amplia estudis a la Hochschule für musik de Karlsruhe a Alemania amb els mestres Aldo Baldín, Jean Cox i Anna Reynolds i participa dels cursos magistrals de Sena Jurinac, Renata Scotto, Julia Varad o Heather Harper.

A Alemania es forma al Aalto Theater de Essen interpretant rols com Gilda a Rigoletto, Susanna a Figaro, Mimí a la Bohème, Blonde a Carmelites, Zdenka a Arabella...; i és actualment convidada regular de teatres com Leipzig, Düsseldorf, Braunschweig o Frankfurt. Ha actuat a les sales més importants incloent-hi la Philarmonie de Colonia o la Musikhalle d'Hamburg, e inagurat la setmana de l'òpera de Berlín juntament amb el tenor Roberto Saccá i la Deutsche Sinfonie Orchester de Berlín al juny de 1999.

Ha cantat amb directors com Víctor Pablo Pérez, Stefan Soltesz, Ion Marin, Jiri Kout o Rafael Frübeck de Burgos i ha actuat en Festivals com la Expo Hannover 2000, Atenes 2000, Festival de Santander, Festival de Otoño de Madrid i canta asiduament a les Sales de l'Auditori Nacional i pròximament al teatre de la Maestranza de Sevilla, al Festival d'Òpera de Canaries i a les òperes de Zúrich i Basel a Suïssa.

Per votació popular li fou concedit el prestigiós premi a la millor artista jove del Aalto Theater de Essen al setembre de 1998. També ha guanyat el tercer premi del concurs Jaume Aragall 1999, tenor amb el que ha ofert al Palau de Barcelona un recital; i el primer premi al concurs d'Alfredo Kraus 1999. Fou també premiada als concursos Verviers (Bèlgica) i Franco Corelli a Ancora (Italia). Recentment ha debutat a la Òpera de Mannheim com Giulietta de Capuletti e I Montecchi.

Marc Canturri
Baríton

Nascut a Andorra, s'inicia musicalment al Cor Nacional d'Andorra, participant en concerts i gires per diferents països. Al 1997 es trasllada a Barcelona per estudiar cant líric amb el mestre Jaume F.Puig i continuar posteriorment amb el mestre Juan Oncina. Amb la participació en diversos cursos magistrals amb Montserrat Caballé, Helena Lazarska, Enriqueta Tarrés, Jaume Aragall, Simon Estes i Hans Sotin, complementa la seva formació.

L'any 2000 guanya el Concurs Eugenio Marco de Sabadell i interpreta el “Dr. Malatesta” del Don Pasquale de Donizetti a Sabadell i altres ciutats catalanes.La temporada seguent (2000-2001) interpreta dins el cicle “Òpera a Catalunya” el “Marullo” del Rigoletto de Verdi . Aquest mateix any és finalista del concurs Manuel Ausensi a Barcelona.

Ha oferts recitals lírics i concerts a diverses ciutats d'Andorra, Espanya i Alemania. Canta la passió segons Sant Joan de Bach a al IV semana de música sacra de Requena amb el cor i orquestra Turiae Camerata de Valencia.

L'estiu 2001 debuta al festival Grec de Barcelona amb l'estrena mundial d'Euridice de J.A. Amargós, obra que interpreta posteriorment al festival “Stimmen” de Lörrach i a Ludwigshafen (Alemania), a Winterthur (Suïssa) i a Andorra.

Durant la temporada 2001-2002 forma part de l' Operastudio de l'Òpera de Colònia (Alemania) on realitza diversos recitals i concerts i interpreta diversos papers en les òperes: Rigoletto ,Don Carlo, Carmen, Les contes d'Hoffmann i L'enfant et les sortilèges, entre d'altres.

El setembre de 2002 intervé en dues Gales Líriques a la ciutat de Cali (Colombia) en motiu del 75è aniversari del Teatre d'aquesta ciutat.


Francesc Sànchez Córdoba
actor

Estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona, (pantomima i veu). Cursos a l'escola El Timbal de mim i clown (A. Font, P. Byland) altres amb Ph. Gaulier, B. Tobías, T. Español (acrobacia).

Ha treballat entre d'altres al Teatre del Rebombori, Dau Rudó Teatre, Gloxars Teatre del qual és membre fundador, fent gires per Espanya, França i Anglaterra amb espectacles com Nasshow, Segons els Clowns, i King Kiss. Ha col·laborat en diferents programes de TV, com Filiprim (TV3), Cajon de Sastre, Un Dos Tres (TVE), Mi querido cabaret (TVE Catalunya) Noche noche, de Emilio Aragón (Antena 3TV).

Ha col.laborat amb l'aula d'Òpera de Carmen Bustamante, Opera Mobile, Conservatori del Liceu, Opera de camara de Madrid, Amics de l'Òpera de Sabadell.

Olga Kharitonina
piano

Als 18 anys es gradua alConservatori estatal dels Urals Musorgogsky com a professora de piano amb ‘medalla d'argent' com a menció especial. Ha estudiat amb professors laureats internacionalment com Olga Rusina, Vladimir Shkarupa, Iskrina Blinova, Vladimir Polyakov, etc. Ha ofert concerts a diferents ciutats de Rússia i Polònia. A Ekaterinburg, ciutat on treballa habitualment, ha rebut diferents reconeixaments artístics, guardonada perl Govern de la regió dels Urals pel seu treball poètic-musical realitzat amb el cantant Dmitry Grehov.

Formant duo amb el guitarrista Sergi Vicente ha realitzat una gira per diverses ciutats de Rúsiia i Espanya (Barcelona, Madrid, Logroño, Sevilla, etc.) tocant també el Gran Teatre de l'Havana (Cuba) dins el Festival Internacional de Guitarra (Maig 2000). En l'actualitat viu a Barcelona i treballa com a clavecinista i pianista, acompanyant al Conservatori Superior de Música del Liceu.

Joan Antón Sánchez
Director d'escena

Ha treballat en teatre però ha desenvolupat el seu treball, principalment, en la posada en escena d'espectacles operístics.

És des de 1989, professor d'escena de l'Aula de Cant del Conservatori Superior de Música del Liceu, amb qui ha realitzat la posada en escena de nombrosos espectacles.

És membre fundador de la Companyia OPERA MOBILE que des de 1992 es dedica a la producció i representació d'òpera de cambra. Ha realitzat produccions d'autors com Cimarosa, Mozart, Ganzzaniga, Paisiello, Salieri, Schubert, Galupi, Offenbach, Verdi, Rossini, Donizetti, Menotti, Britten, entre d'altres.

Diversos compositors li han confiat l'estrena de les seves obres: ECO de Philippe Vallet (estrenat al Mercat de les Flors), ATZAR d'Albert Guinovart (estrena a la Universitat de Barcelona) RULETA: notas para una ópera de fin de siglo d'Enric Palomar i llibret d`Anna Mª Moix i Rafael Sender (estrenes al Teatro de la Abadía i al Mercat de les Flors) BABEL 46 de Xavier Montsalvatge (estrenes als festivals de Cadaqués i Perelada).

Teresa Clopés Bou
Escenografia i disseny vestuari

És dissenyadora de vestuari i estilista per a cinema i televisió. Així com escenògrafa i figurinista per a teatre.

En el camp teatral ha realitzat diversos treballs com a dissenyadora d'escenografia i vestuari amb; Un Dia de Mercè Rodoreda dir. Joan Antón Sánchez al Teatre Zorrilla de Badalona (2000); Mare Coratge de Bertolt Brecht dir. Joan Antón Sánchez al Teatre Zorrilla de Badalona (1999); La Cambiale di Matrimonio de G. Rossini, òpera dir. Joan Antón Sánchez, sota la direcció de Carmen Bustamante, estrenada al Pati de Lletres de La Universitat Central de Barcelona, dins el Festival GREC al juny 1999; Libreto para Isolda d'Ester Vilar, dirigida per Teresa Davant, estrenada a Jerusalem al maig de 1999 i posterirment al Teatre Versus de Barcelona; Les Dones Sàvies de Molière, dirigida per Josep Maria Mestres, estrenada al Teatre La Cuina de l'Institut del Teatre a l'abril de 1999; La Dama de les Camèlies de Dumas, dirigida per Joan Castells, estrenada al Teatre La Cuina de l'Institut del Teatre de Barcelona, febrer 1997; La Orestíada dirigida per Jordi Besora, estrenada al Teatre Alegria de Terrassa al gener 1997, entre d'altres.

En el camp de la televisió ha realitzat diversos treballs com estilista a la sèrie de televisió Temps de Silenci produïda per Diagonal Tv per a TV3, Televisió de Catalunya (octubre 2000-febrer 2002) i com ajudant de vestuari a la sèrie Crims produïda per TV3, televisió de Catalunya (octubre 1999-maig 2000).

Les amigues de la Rosa

Durada de l'espectacle: 55 min
Lloc: Centre Cívic Cotxeres Borrell
Dies 27 de nov. A l'1 de desembre
Idioma: català
Música de Cristina García-Prats. Guió i direcció de Clara del Ruste. Amb Victòria Palma, Cristina García-Prats i Clara del Ruste.

És un conte musical per als més menuts. Cançons en directe acompanyades amb diferents instruments musicals: flautes, teclat, percussió... Un cant a la Natura, al món de les flors, al món màgic que ens alimenta i ens fa crèixer! LÚDIC Teatremúsic reuneix a tres Reines, de tres flors diferents, per fer florir una llavor d'imaginació.

Fitxa artística

Intèrprets: Clara del Ruste, Victòria Palma, Cristina Garcia-Prats.
Guió i direcció, Clara del Ruste.
Música i lletra cançons ,Cristina García-Prats.
Disseny i Construcció vestuari , Rosa Soler.
Dissenys espai escènic, Clara del Ruste.
Construcció escala , Josep Codina ”Pasqualín”

www.terra.es/personal5/ludicteatre


CONTE MUSICAL
La Mare Natura ens dóna la benvinguda a aquest conte de flors. Tot seguit, i en quatre ratlles, sabreu que hi passa!

Tres reines de tres flors diferents: la Reina Violeta , la Reina Margarita i la Reina Hortènsia que són molt amigues de la Reina Rosa , busquen les seves tres floretes: la Margarita , l' Hortènsia i la Violeta, que han marxat del balcó d'en Joan, i quan les troben descobreixen que les seves petitones no estan soles...som en un jardí estrany i meravellós! És un jardí de colors vius i gestos divertits. Però aquest jardí i les seves tres floretes tenen set. Les tres reines activen el pla “aigua ja” i avisen a l'Abella missatgera que busqui l'Ondina, la nimfa de les fonts perquè porti aigua al jardí. Però no tot són flors i violes!!! ...volta, per la Mare Natura , una senyora dolenta, és la Senyora Tisora. Avui està molt enfadada i vol tallar a tot ésser viu ,vegetal o animal, que es trobi pel camí. Cames ajudeu-nos!!! Les tres Reines atrapen a la Senyora Tisora abans que faci malbé tot el jardí i ... li canten les quaranta.

Personatges

La Filo i la Mena, dues jardineres que reven la Mare Natura , la Reina Hortènsia , la Reina Margarida , la Reina Violeta , l' Abella Missatgera , l' Ondina i la Senyora Tisora .

Les cançons

“Duet de les Jardineres” “Mare Natura” “No trobem les petitones” “Jardí estrany i meravellós” “Som les Tres Reines” “Aigua Ja”“L'Abella amb swing” “Valset de l'Ondina”“La Senyora Tisora”“Pots tallar una guirnalda per guarnir la festa major”

Teatremúsic



Currículum

Cristina Garcia-Prats

Nascuda a Barcelona, estudia música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Badalona. Ha treballat en la composició de música per a publicitat, per a teatre infantil i en altres àmbits.
Actualment es dedica a la pedagogia musical i a la direcció coral.
Des de l'any 2000 forma part de la companyia Lúdic Teatremúsic.


Clara del Ruste

Nascuda a Barcelona, interpreta personatges tant en el món del teatre, com en el cinema i en la televisió. Ha treballat per a les companyies de teatre Els Joglars ,Dagoll Dagom, Monti &Cia, Tetrateatre i Lúdic Teatremúsic, entre d'altres. Ha actuat en diverses pel.lícules i sèries de televisió. Com a cantant d'òpera -mezzosoprano -ha format part del Gran Cor del Liceu. També experiència en el camp del cant modern i la comèdia musical. Ha portat la direcció i dramatúrgia teatral de diferents obres, tant per a tots els públics, com per adults. Ha escrits guions per a diverses obres de teatre. Ha treballat com a col.laboradora en les emissores COM Ràdio i Catalunya Cultura.


Victòria Palma

Nascuda a Figueres, estudia música a la seva ciutat i al Conservatori de Música del Liceu, i es llicencia en Història de l'Art, secció de Musicologia, a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades en el camp musical i ha fet els cursos de Doctorat en Musicologia.
Ha impartit classes de música a educació primària, així com classes d'història de l'art.
Des de 1991 treballa al departament de programació de l'emissora de música clàssica de la Generalitat, Catalunya Música.
Des de l'any 2000 forma part de la companyia Lúdic Teatremúsic.

Òpera de gest
A partir del poema "Il Combattimento" de Torquato Tasso i "Menstruació" del propi compositor

Durada de 60 min
Lloc: Centre Cívic Cotxeres Borrell
Dies i horaris: 4 i 5 de desembre
Idioma: italià i català.

"Guerra i mort tindràs" -digué- "no em negaré a donar-te-les si així ho busques".

Torquato Tasso

Fitxa artística:

Música Eduard Resina
Textos - "Il Combattimento" de Torquato Tasso
- "Menstruació" d'Eduard Resina
Direcció Escènica Claudio Zulian
Actors - Cantants Carme Sánchez - Soprano
Xavi Sabata - Contratenor
Ajudant Direcció Ton Gras
Concepció escènica Claudio Zulian
Tècnic llums Fernando Rojo
Producció executiva Montse Herrera
Una producció ACTEON
El CD ha estat enregistrat, per cortesia, als estudis de PHONOS
– Institut de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona
– Acteón és companyia concertada amb el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- INAEM

Fragor ha rebut el suport del Departament de Música de la Generalitat de Catalunya

L'obra

Una escena buida i les llums quotidianes. Les llums de l'autopista, dels carrerons, dels menjadors i les cuines. Les llums que nosaltres mateixos hem fabricat i encès i que no serveixen per il·luminar, sols per a repetir alguns gestos. Els gestos tampoc diuen res: són un codi misteriós pel que endevinem cossos que, potser, amb una altra llum, podrien estimar-se. En aquest principi del segle XXI ens ha quedat clar que rera les pantalles de les televisions i els ordinadors no hi ha res: plaer lleuger de la publicitat que amagar el fragor del no res.

Però tampoc tornarem a fer teatre i òpera com si no passés res. No hi ha diferència entre escena i platea: tot és escena: alguns estan asseguts i miren, altres, canten, es mouen, altres controlen taules de mescles i llums.

Quelcom així com un espectacle post-tecnològic que tracta de la guerra dels sexes tal i com és ara: una escena buida i les llums quotidianes. Y les tenebres. Vertaderes. No es veu res. Se senten les passes dels que haurien d'estimar-se que es belluguen, es cerquen per lluitar. L'esplèndid episodi de Torquato Tasso ens ho recorda (des de fa 400 anys): sols es travessa la cuirassa de l'altri amb una espasa, sols es reconeixen els amants en l'agonia on es barreja el plaer de la victòria i la desesperació de la pèrdua irreparable.

Eduard ha imaginat un després de soledat, la soledat del vencedor, el seu teatre buit. La música electrònica, ara tota música és electrònica: Bach en el CD de casa. I el cant és potser l'única llàgrima d'aquest espectacle. Jo he intentat dir la veritat.

Claudio Zulian

Currículum


Eduard Resina
Compositor

Nat a Barcelona el 1961. Doctor en Arts Musicals per la Universitat de Washington en 1994. Master en Música U.C.Berkeley en 1989. Posseeix el títol Superior de Guitarra pel Conservatori del Liceu, 1986. Ha estudiat amb John Rahn, Jonathan Bernard, Richard Karpen i Andrew Imbrie entre d'altres.

Professor de Tècniques de Composició amb Ordinadors i Composició Algorítmica a l'Institut de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona, i professor associat d'aquesta mateixa universitat. Membre de l'Associació Catalana de Compositors, del Grup d'Investigació Tecnològica Musical de la UPF i de la Comissió de Treball de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Intèrpret i professor de guitarra clàssica i flamenca, ha tocat internacionalment com a solista i amb grups de música contemporània. Ha participat en seminaris, col·loquis i congressos i ha publicat diversos treballs i articles sobre estètica, música contemporània, tecnologia i informàtica musicals i educació musical.

També ha desenvolupat aplicacions informàtiques de composició i generació de so.

Ha escrit un considerable nombre d'obres electroacústiques, mixtes, per a solista i per a diverses agrupacions de cambra entre les que destaquen: “Com un llum” per a onze instrumentistes (1989), “L'obra sense drets” per a sextet (1992), “L'esquizofrènia dels sons” per a recitador, septet i so generat per ordinador (1994), “Acá amaron” per a guitarra flamenca i so generat per ordinador (1996), “Ofici de Mestres” per a flauta dolça, recitador i so generat per ordinador (2000).

Claudio Zulian
Director d'escena

Des de 1985 i durant més de deu anys la seva formació com a compositor i Doctor en Estètica el porta a la composició, creació i direcció de nombrosos espectacles escènics amb la característica comuna de la utilització de noves tecnologies ("Varios efectos del Amor"; "Telediario" ; "Macbeth, sempre" ...) al servei de la paraula i l'expressió. El treball amb audiovisuals i la recerca de noves formes d'us, el porten a crear:

En 1995 redactà un document -Redes/cubiertas- que ha guiat després una sèrie de projectes d'intervencions urbanes. "Xarxart", instal·lació amb accés a Internet sobre l'art i la cultura en la xarxa, a la sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. "Escenes del Raval", una instal·lació activa, al CCCB. A partir del material rodat per Escenes del Raval, ha escrit i dirigit un documental amb el mateix títol, produït i emès per BTV.

Dirigeix el curt documental Dan Graham per a BTV sobre l'exposició d'aquest autor a la Fundació Tàpies de Barcelona. "Retaule del Secà de Sant Pere", instal·lació fotomuntatge a Lleida. Al 2000 ha escrit el guió del llargmetratge "Fora de Camp" actualment en producció. Ha realitzat la instal·lació interactiva "Finestra de Magraners" (Lleida), la instal·lació sonora "S'Ubac" (bosc de Crestatx, Mallorca). La instal·lació d'intervenció social "La démocratie est-elle un art?" a la Maison de Culture – Le Cargo – de Grenoble i la intervenció fotogràfica "Visions del Carmel" al mateix barri de Barcelona.

És professor associat de l'Institut Universitari de l'Audiovisual, de la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona.

La seva activitat teòrica inclou conferències, cursos i publicacions en els que s'ha ocupat, entre altres coses, d'art, de la història de l'espectacle i dels mitjans de comunicació.


Carme Sánchez
Soprano

Canta com a solista en grans produccions musicals: "Mals d'amor d'una gata francesa", "El somni de Mozart", "Un cop més... una mica de música"; la sarsuela "La Verbena de la Paloma", treballant en importants teatres de Barcelona com el Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, Teatre Tívoli entre d'altres i que han estat representades per tota Catalunya.

En espectacles de petit format ha estrenat diverses obres contemporànies al Festival d'Òpera de Butxaca del Teatre Malic amb la Compañía Eduardo Diago, cantant com a protagonista a "Cecilio in Memoriam", "Omar el Impotente" i "Casting..." que han viatjat per Espanya i Portugal.

Ha interpretat papers principals també en les òperes "La Flauta Màgica" i "Bastià i Bastiana" de Mozart i "Rita" de Donizetti, sota la direcció artística de Roger Alier i en l'òpera d'Eduard Toldrà "El Giravolt de Maig" dirigida per Magda Puyo i Anna Ricci.

També ha treballat en espectacles de creació col·lectiva de dansa a "Y si los sueños nos llaman" a Alemanya i de teatre musical com "Quédate con la copla".

En la seva experiència concertística destaca l'estrena d'obres contemporànies al Festival de Música del Segle XX a la Sala Nick Havanna al CCCB amb diverses formacions de cambra, els concerts lied i òpera amb el trio Les Tres i els concerts amb l'Orquestra Metropolitana de Barcelona d'importants obres com "Stabat Mater" de Pergolesi o "Carmina Burana" d' Orff.

Ha realitzat enregistraments per a Radio Nacional i per a pel·lícules de cinema així com enregistraments d'obres inèdites en CD entre les que destaca "Uno es el Cubo" d'Eduardo Polonio i "Els tres peus del gat" d'Albert Rodríguez.

Xavi Sabata
Contratenor

Estudia solfeig, cant coral y harmonia, música de cambra, conjunt instrumental i saxofon (amb menció honorífica en el grau mitjà), formació vocal i interpretació. La seva experiència abraça tant la música com el teatre i la dansa realitzant també treballs per a vídeo i televisió, destacant:

Amb Tiago Carneiro de Cuhna: "Paradís perdut" i "Nº2, simfonia visual". Amb la companyia El musical més petit realitza "Tu, jo, ell, ella...i Webber... i Schömberg", "El somni de Mozart" i "Un cop més... una mica de música". "Cares a la finestra" amb Magda Puyo, "Salvats", "Fashion Feeling Music" i " La Bella Helena" totes tres dirigides per J.M. Mestres, "Mesura per Mesura" de Calixto Bieito. Amb la companyia General Elèctrica-Sonia Gómez: "Showroom". "Ésser un bon peix" i "Paradise" amb General Elèctrica- Tomàs Aragay. Enregistra el CD "Desert Blanc" al Palau de la Música Catalana i l'òpera electroacústica "The Holy" de Jacob Draminsky. Participa en sèries televisives de TV3 com "Laberint d'ombres" i "Temps de silenci"

Companyia La Trattoria LiricaDirecció escènica de Marc Rosich i Albert Tola.
Direcció musical d'Elisenda Carrasco i Ribot.
Durada de l'espectacle: 70'
Lloc: Teatre Malic
Dies i horaris: del 20 al 24 de novembre a les 21h
Idioma: català i italià

“La gelosia! Quantes tragèdies i quantes comèdies s'amaguen darrere d'aquesta paraula.” Amb aquests mots del narrador comença IL GELOSO SCHERNITO (El gelós burlat), un intermezzo còmic que es va estrenar a Venècia pels volts de 1730 i que normalment s'atribueix a Pergolesi, tot i que la seva autoria no està del tot clara i molts musicòlegs apunten que l'obra podria ser del seu contemporani Chiarini. Deixant de banda aquests dubtes, la peça és un exemple més de les constants del gènere: el joc d'arquetips, el travestisme, l'humor gruixut i delirant... i sobretot una música planera però exquisida.

El gelós Masacco trama un pla per poder posar a prova la fidelitat de la seva dona Dorina, però la mortificada esposa, que ha descobert les seves intencions, no estalviarà esforços per posar en evidència l'estupidesa del seu home fent servir el mètodes més insospitats: fins arribarà al punt de disfressar-se del seu propi amant i cantar-se a ella mateixa una serenata d'amor! A la present versió, la dramatúrgia aposta per mostrar les picabaralles dels personatges a través de la mirada irònica d'un narrador indolent.

La Trattoria Lirica és una companyia d'òpera de butxaca que neix l'any 2002 a partir de l'encontre casual de diverses persones vingudes de diferents camps professionals, (com ara la direcció musical, el teatre, l'escenografia i el figurinisme), les quals compartien un interès comú: la creació d'un equip creatiu que es dediqués a posar en escena òperes de petit format tot posant el mateix èmfasi en la qualitat musical dels productes oferts que en la qualitat de l'espectacle teatral. IL GELOSO SCHERNITO és el primer espectacle presentat per la companyia.


Fitxa artística:

Companyia La Trattoria Lirica

Dorina: Neus Calaf , soprano
Masacco: Toni Marsol , baríton
Narrador: Jordi Andújar
Direcció musical , Elisenda Carrasco i Ribot
Direcció d'escena i dramatúrgia, Marc Rosich i Albert Tola
Escenografia i vestuari, Eva Alonso i Ignasi Gatell
Il·luminació, Rosa Sánchez
Regidoria, Judit Vidal

Una Producció de Jaume Grau / Produccions Caliban amb la col·laboració del Festival d'Òpera de Butxaca-Teatre Malic.

Agraïments a Imma Pascual i Toni Rumbau

Currículums

Neus Calaf

La soprano Neus Calaf és diplomada en Logopèdia i postgraduada en Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu. Estudia cant amb Pau Bordas i Marta Almajano a l'Escola Superior de Música de Catalunya en l'especialitat de cant històric. Ha actuat com a solista amb l'Orquestra de Cambra de Vilafranca, l'Orquestra de Cambra de Calaf i l'Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona. És membre del grup de música antiga Bellaria musica .

Toni Marsol

El baríton Toni Marsol ha estudiat al Conservatori de Cervera i al Conservatori Superior de Música del Liceu, on va obtenir el Premi d'Honor. El seu repertori abasta des de la música antiga fins als nostres dies en gèneres tan variats com l'òpera, l'oratori o el Lied, interpretant tant obres d'autors clàssics com de compositors contemporanis (C. Santos, J. A. Amargós). Col·labora habitualment amb agrupacions com la Capella de Sta. Maria del Mar o la Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall.

Jordi Andújar

Jordi Andújar es va formar com a actor al grup SOTACABINA TEATRE. Ha format part del repartiment d'UNHAPPY MEALS (treballs de sexe dispers) de Marc Rosich (Malic, 2002), així com també ha participat en diversos muntatges de teatre professional infantil. A més, ha treballat a les sèries de televisió El cor de la ciutat, Laberint d'ombres, El joc de viure, Al salir de clase, entre altres, i als llargmetratges UN DIA, UNA NIT, LA CAVERNA i AMIC/AMAT.

Elisenda Carrasco i Ribot

Elisenda Carrasco i Ribot ha estudiat composició i direcció d'orquestra al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Amb una llarga experiència en la direcció coral i instrumental així com en la pedagogia musical, actualment dirigeix el Cor Infantil i Juvenil de St. Cugat, el Cor Infantil de l'Orfeó Català, el cor femení Voxalba i el conjunt instrumental ArtsCambra. A més, ha guanyat diversos premis de composició (Ciutat de Reus, Concurs per a Joves Compositors).

Marc Rosich

Marc Rosich és llicenciat en Periodisme i Traducció. El maig de 2002 va estrenar i dirigir al teatre Malic la seva primera obra, UNHAPPY MEALS (treballs de sexe dispers). S'ha format com a dramaturg en els seminaris d'escriptura dramàtica de la Sala Beckett i actualment està cursant el Doctorat en Arts Escèniques a l'Institut del Teatre de Barcelona. Es dedica professionalment a la traducció literaria i, a més, col·labora en diversos mitjans de comunicació, com ara les revistes ESCENA i BUTXACA i l'emissora COMRàdio.

Albert Tola

Albert Tola cursa actualment la llicenciatura de dramatúrgia i direcció a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha escrit les obres EL RASTRO DEL AZUL (amb Andrea Segura) i LA TOS D'ALÍCIA i ha dirigit els muntatges LENI d'Irene Lucas (Institut del Teatre, 2002) i CONTRAFACTE de Jordi Ardid (Artenbrut, 2000). Ha participat en la producció de MARINA del darrer Festival de Peralada com a assistent a la direcció de Xavier Albertí.

Eva Alonso

Eva Alonso ha estudiat escenografia a l'Institut del Teatre, on ha treballat a la sarsuela DON GIL de Manuel Penella, al Teatre Ovidi Montllor amb direcció de Jaume Melendres i T'ESTIMO, ETS PERFECTE... JA ET CANVIARÉ, al Teatre Estudi, dirigida per Anna Ullibarri. També ha col·laborat en petites produccions, com ara CONTRAFACTE de Jordi Ardid i LENI d'Irene Lucas, ambdues dirigides per Albert Tola.

Ignasi Gatell

Ignasi Gatell ha estat alumne de l'Escola Massana de Barcelona i ha fet estudis d'escenografia i vestuari a la Motley Theatre Design School de Londres. En aquesta ciutat ha treballat en el circuit fringe i en produccions de petit format, com ara EUGEN ONEGIN de Puixkin, dirigida per Susannah York al White Bear Theatre i el musical LITTLE ME, amb direcció de Karen Rabinowitz a la Royal Academy of Music.

El País
Badalona
Caixa Catalunya
Teatre Zorrilla
Teatre Lliure
Festival de Titelles
CCCB,
Caixa Fòrum
Festival d'Òpera
Teatre Zorrilla
Teatre Lliure
Festival de Titelles
CCCB
Centre Cívic Cotxeres Borrell
Festival d'Òpera