|
|
| Juana |
NOTES SOBRE LA MÚSICA DE JUANA
Sempre he cregut que els compositors tenen un punt d’ancoratge (en major o menor grau de consciència explícita, aprofitament o aversió) respecte a la seva pertinença geogràfica, com una invisible transmissió de dades que es destil.la amb tota seguretat en el seu llenguatge. Apartar-s’hi o acariciar-lo forma part del territori de recerques personals, intransferibles. Jo, sense cap mena de rubor, reclamo la meva condició de compositor hispànic, intentant edificar un discurs musical emparentat amb la tradició, les textures i els aromes del meu paisatge més proper.
Amb aquest propòsit d’intencions, la trobada d’un llibret de marcat caràcter espanyol aixecà en mi l’ànim per a una segona òpera. A més a més, es tracta d’un llibret (original de Rebecca Simpson) al qual des d’aquí li reconec el seu perfil estimulant que fa a un assentar-se en el procés de construcció d’una obra de manera realment positiva.
He intentat estilitzar determinat tipus de recursos de la música popular, fins i tot en algun moment, de “remar” (amb estela austera i desprovista de formulismes) en determinats tipus de “palos” o imbricacions rítmiques pròpies del flamenc. Sempre com un recurs més que com un fi.
La meva comoditat en aquests terrenys va parella a la meva convicció de l’assumpte. Crec que és possible articular un discurs contemporani a partir d’un desgranar essencial de la música que sento més propera.
Acabo sempre els meus escrits sobre postulats estètics de la mateixa manera: explicitant el meu agraïment a tots aquells que han obert solcs abans que jo, i que assumiren amb valentia i convicció processos similars. La seva determinació és font d’estímul per a mi. I l’estímul és potser una arma secreta per sobreviure en aquest misteri profund de composar música, d’endinsar-se en aquest caos apetitós… Sobreviure i gaudir, que no és poc.
|
|
|
|
