|
|
| One |
LA MÚSICA DE MICHEL VAN DER AA
“La Música és només realment excitant quan poesia i forma són inextricables”, diu en Michel van der Aa (1970). I les seves composicions resumeixen aquesta tensió: artesania i eloqüència són companyes en igualtat de condicions, l´una fortifica constantment l´altra. El sentit de la claredat i l´estructura revelen quina va ser la seva educació: va estudiar a l´Haia amb Diderik Wagenaar i Louis Andriessen. No obstant, les seves composicions també contenen poesia i vulnerabilitat. Hom hi escolta la vida, construccions en què es respiren sentiments humans: la solitud, l´humor inesperat, la separació i la desunió. És música que provoca reaccions extremes, música pertorbadora, colpidora.
Van der Aa és un dramaturg: els sons són per ell el mateix que els actors per a un director. Poden ser plàstics, mal·leables o recalcitrants; es reforcen o neutralitzen els uns als altres, dominen o es deixen dominar. Això dóna a la música un fort component visual: la imatgeria és evident fins i tot pel menys imaginatiu dels espectadors. La confrontació entre aquestes imatges sovint té la intensitat d´un thriller.
En l´òpera de cambra One, una única veu es combina amb una banda sonora i projeccions de vídeo. Les imatges estan profundament fusionades amb la música; com les bandes sonores que apareixen per tot arreu en l´obra de van der Aa, són una extensió del so en si mateix: un instrument adicional, com si ho fós. Un aspecte característic de l´escriptura de van der Aa és l´austeritat, la forma despullada en què juxtaposa bellesa i lletjor. El text quasi neuròtic (escrit pel compositor mateix) i la música, sovint altament poètica, formen un contrast provocatiu. En emfatitzar la lletjor, van der Aa dóna a la bellesa una direcció i subratlla la seva inexorabilitat.
La música de van der Aa, en resum, transforma els processos mundans en sons extraordinaris, que no semblen d´aquest món. Esculpeix amb el so; els temes sorgeixen del món que l´envolta. I com que sempre treballa de forma estreta amb els músics, la seva música és fresca i vibrant. Van der Aa desafia les expectacions de la seva audiència, després les manipula i distorsiona. Però tot i així hom s´hi reconeix, com en un mirall deformat, es vulgui o no.
|
|
|
|
