|
|
| Concert Louis Andriessen |
SOBRE LA PASSIONE
Va ser la cantant italiana Cristina Zavalloni la primera a introduir-me als impressionants Canti Orfici (Cants Òrfics) del poeta Dino Campana (1885-1932). Ja havia composat Passeggiata in tram in America e ritorno per a ella, en la que acompanya la cantant un violí concertant amb cordes elèctriques i un conjunt d´instruments de metall. Vaig trobar la combinació de la veu de Cristina i el so del violí tan rica, que vaig decidir de composar La Passione, basada en els següents Canti Orfici de Campana. Ho vaig concebre com un doble concert per a ella i Mònica Germino, la mateixa violinista de Passeggiata.
Dino Campana va publicar els seus Canti Orfici el 1914. La seva existència la va marcar una condició espiritual turmentada. Després d´una estada de cinc setmanes en un hospital psiquiàtric d´Imola, el seu pare va enviar-lo a Argentina per a que es reposés. En el viatge de tornada a Itàlia, en la frontera francobelga, va ser arrestat i traslladat a l´hospital psiquiàtric de Tournai, a Flandes. L´últim dels textos de La Passione, “Il Russo”, se sitúa precisament en aquest paisatge de Flandes. Nou anys més tard, el 1918, Campana va ésser oficialment declarat malalt mental. Va passar els últims 14 anys de la seva vida en una clínica a Castel Puci, prop de Florència.
La majoria del Canti Orfici estan escrits en prosa. Les imatges són fantàstiques, de vegades espantoses, collages imprevisibles fruit potser, de somnis visionaris. Per a La Passione vaig escollir sis fragments extrets de diversos textos, excepte per a la Cançó núm. 2 “La sera di Fiera” on vaig utilitzar el poema sencer. La Passione consisteix en una peça de 26 minuts d´un sol moviment, però formalment està estructurada com una introducció seguida d´una sèrie de sis cançons. La passió de Campana, reflectida en la seva poesia surrealista, va ser la principal font d´inspiració pel llenguatge musical de la composició.
|
|
|
|
