|
|
| SERIOUS CABARET |
El cabaret, com a gènere, va tenir el seu
origen cap allà el 1880 en el famós “Chat
Noir” de París – un lloc on artistes,
filòsofs i escriptors podien trobar-se per
a intercanviar idees, compartir la seva
creativitat i burlar-se dels valors socials
de l'època. Molts dels grans compositors
impressionistes francesos estaven
associats amb el moviment del cabaret,
Debussy i Satie, entre altres. Més tard
Poulenc i Auric, que van formar part del
grup intel·lectual “Les Six”, reinventarien
la cançó artística inspirant-se dels móns
del circ, el jazz i el music hall.
Va ser Yvette Guilbert que va introduir
el cabaret a Alemanya, la qual cosa ens fa
pensar en la necessitat del públic d’aquest
tipus d’entreteniment. El 1901 es va
fundar a Berlín la “Überbrettl”, que es
convertiria anys més tard en el teatre de
cabaret més important d'Alemanya. Durant
els següents vint-i-cinc anys es va
desenvolupar l'estil satíric del cabaret;
molts dels compositors destacats de
l’època es van formar precisament,
treballant en els Kabaretts com a
pianistes de la casa i fent arrenjaments;
entre ells: Hollaender, Spoliansky i
Waxman.
Kurt Weill va desenvolupar les seves
habilitats musicals a Berlín estudiant amb
Busoni i treballant de repetiteur i
professor per a guanyar ingressos
suplementaris. A través de la seva
associació amb l'escriptor teatral
expressionista Georg Kaiser va començar
també la seva col·laboració amb
l'escriptor políticament compromès
Bertolt Brecht. Influenciades pel món del
jazz i del music hall, les seves produccions
eren sempre, igual que les dels cabarets,
amargues i satíriques; sovint els nazis
interrompien les actuacions de les seves
obres. A Alemanya, el règim repressor va
provocar el final de l'època gloriosa del
cabaret i, com va passar amb molts dels
compositors que van escriure pels
cabarets, Weill va emigrar el 1933.
Spoliansky va viure i va treballar a
Anglaterra durant molts anys; Weill va
treballar i obtenir gran èxit a Broadway,
gràcies a la seva col·laboració amb Ira
Gershwin a Lady in the dark, mentre que
Waxman es va mudar a Hollywood i va
compondre entre altres la banda sonora
de pel·lícules com Rebecca i Sunset
Boulevard. Britten va posar música a tres
poemes d’Auden, anomenant-les “Cançons
de cabaret”. Així doncs, aquesta migració
massiva va ser la causa de la influència
del cabaret al panorama musical de tot
arreu.
|
|
|
|
