|
|
TARABÀBULA,
la freqüència de la meva essència |
LA FREQÜÈNCIA DE LA MEVA ESSÈNCIA
Feia temps que se’m passejava un cargolet per l’orella, que amb la seva consistent i humida lentitud em passava l’íntim missatge, encara sense forma, però amb una diàfana i evident claredat. Quan vaig decidir d’acceptar aquesta informació, un esclat de colors, formes i sons van il·luminar la col-i-flor del meu pensament.
Tota la intensa experiència de treball a escena -de vegades amb vint-i-una representacions per mes- compartint viatges per tot el món i vida amb una nova família vinculada a la creació artística i escènica; aprenent a cada instant a donar el millor més enllà de la fatiga i la inèrcia, a no utilitzar cap més recurs que la humanitat de cadascú, a confiar en l’humor com un dels grans mestres, a crear espais onírics per a tot tipus d’espectadors, a entendre que la vida i els somnis porten l’empremta de l’essència, deia, l’experiència de tants anys, em va convèncer de crear el meu propi espectacle.
Pocs dies després vaig rebre la proposta de participar a una soirée a Salzburg on se’m demanava de presentar un solo de tretze minuts. Això va fer que tingués que esprémer la meva cervellina col-i-flor per presentar quelcom que tingués una identitat, la qual vaig titular “L’Oliva Rellena de Tarabàbula“ pel seu format aperitiu. L’evident empenta que em va suposar la invitació va tenir com a conseqüència que se’m obrissin les portes d’un espai privat, l’estudi d’una gran amiga i pianista on elaborar aquest treball personal.
En aquell moment vaig presentar una part de l’espectacle, gairebé la meitat, als responsables del Festival Òpera de Butxaca i amb molt interès varen convidar-me a participar-hi.Per poder desenvolupar la creació amb el màxim de condicions, he tingut la sort de poder comptar amb la generosa i desinteressada resposta, oferint-me el seu espai, d’una de les gran figures de la dansa del nostre país. Dono les gràcies per tot!...
|
|
|
|
