VIOLETA
música de Manuel García Morante i llibret de Josep María Carandell.
Estrena absoluta. Octubre 1993,
Teatre Malic.

- direcció musical: Manuel García Morante
- direcció escènica: Frederic Roda

- Violeta, Tomás: Irene Martínez
- Mercè: Montserrat Torroella
- Patge, Baldiri: Jordi Casanova
- Marquès de Mantanban: Xavier Comorera
- Duc, Sr. Betran: Josep Pieres

- piano: Manuel García Morante
- escenografía i vestuari: Carme Vidal
- il.luminació: Josep Parramón
- producció executiva: Rosa Férez

LA SERVA PADRONA
de G.Paisiello.
Versió per a cant i piano de Juanjo García.
Òpera Metropolitana de Barcelona – Òpera Mòbile.

- Rosa Mateu, soprano
- Josep Ferrer, baix
- Francesc Sánchez, personatge mut
- Maria Eugènia Gassull, piano

- Joan Antón Sánchez, direcció escènica
- Nina Pawlowsky, vestuari i espai escènic
- Merche Álvarez, maquillatge
- Francesc Sánchez, ajudant de direcció i regidor

EXTRAORDINARY WOMEN
amb Susannah Self.
Companyia Selfmade Music Theatre, London.
Set obres curtes de teatre musical per a una sola veu, banda sonora i vídeo.

- Susannah Self, mezzo-soprano
- Músiques de Avril Anderson, Michael Christie, Andrew Lovett, Priti Paintal, Catherine Pluyers i Susannah Self.
- Vídeo: Alison Murray
- Direcció artística: Susannah Self i Michael Christie

Y UN TABLERO
d'Eduardo Diago.
Companyia Pentadrama.
Text i música d'Eduardo Diago.

- Montse solà, soprano
- Quim Solé, guitarra, percussió i cor
- Carles Gisbert, clarinet, percussió i cor
- Neus Mayolas, actriu

- Escenografia: Tony García
- Il.luminació i vestuari: Pentadrama
- Coreografia, vals i escena 9: Carles Gisbert
- Direcció actoral: Marcelo González
- Direcció escènica i musical: Eduardo Diago

PRIMA LA MUSICA E POI LE PAROLE
d'Antonio Salieri. Del 12 al 22 d'octubre
Teatre Malic.
Òpera Metropolitana de Barcelona.

- Donna Eleonora: Rosa Mateu (soprano)
- Tonina: Mireia Casas (soprano)
- Il Maestro: Josep Ferrer (baix)
- Il Poeta: Xavier Mendoza (baríton)
- piano: Eugènia Gassull

- regidor: Mariona Ferrer
- Col.laboració escenogràfica: Montse Ginesta
- Direcció d'escena: Joan Antón Sánchez

LA PETITA BUFA
música de Jordi Rossinyol i llibret d'Albert Mestres.
Amb el grup instrumental Vol Ad Libitum.
Del 26 d'octubre al 5 de novembre.
Teatre Malic.

- Ulisses, Josep Pieres, baix
- Consciència: Montserrat Solà, soprano
- Circe i Anticlea: Marisa Martins, mezzo.soprano
- Ballarina: Carme Torrent

- Grup instrumenal Vol Ad Libitum:
- Xavier Esteve, flautes
- Albert Gumí, Clarinet i clarinet baix
- Mario Bugliari, viola
- Elisabetta Renzi, violoncel

- Direcció musical: Jordi Rossinyol
- Direcció artística: Andreu Carandell, Albert Mestres, Diego Murciano i Jordi Rossinyol
- Direcció escènica: Andreu Carandell i Diego Murciano

- Il,luminació i tècnic de llum: Jordi Casasayas
- Vestuari i maquillatge: Mònica Marcos i Mònica Ramos
- Escultura, Nico Nubiola i Lali Canosa

amb la col.laboració de l'Associació Catalana de Compositors, Fundació Música Contemporània i Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

ORFEO VEDOVO
d'Alberto Savinio, i HIN UND ZURÜK, de Paul Hindemith.
Companyia d'Òpera del Conservatori de Música A.Vivaldi d'Alessandria, Itàlia.

- ORFEO VEDOVO, Òpera en un acte, lletra i música d'Alberto Savinio.
- Orfeo: Gianfranco Cerreto (tenor)
- Agent de l'I.R.D.: Chen-Young Chen (baríton)
- Eurídice: Laura Giorcelli (soprano)
- Maurizio: Fabio Buonocore (tenor)
- Adepte de l'I.R.D.: Hee-Jung Kim (soprano)

HIN UND ZURÜK
sketch amb música,
text de Marcellus Schiffer i música de Paul Hindemith.

- Robert: Gianfranco Cerreto (tenor)
- Helene, la seva dona: Hee-Jung Kim (soprano)
- El metge: Chen-Young Chen (baríton)
- La infermera: Fabio Buonocore (tenor)
- la cambrera: Laura Giorcelli (soprano)
- i la participació especial de Gigliola Caputi (soprano) en el paper de Tia Emma i del Savi.
- Mestre concertant i acompanyant: Paolo Flamingo i Vito Maggiolino
- Mestra de cant: Gigliola Caputi
- Traduccions: Oscar Alessi, Thomas Stork
- Assessorament dramatúrgic: Alfonso Cipolla
- Escenografia i vestuari: Claudio Cinelli
- Direcció: Luca Valentino
- Direcció Artística: Maestro Federico Ermirio

EN LANDSOLDATS DAGBOG
de Jakob Draminsky. Del 15 al 19 de novembre.
Companyia Multisounds, de Dinamarca.
Teatre Malic.

- En Landsoldats dagbog –et ar af hans liv
(Diari d'un Voluntari un any de la seva vida)

- Concepte, composició i "Midi live performance": Jakob Draminsky
- Baríton i direcció: Niels Pihl
- Vídeo art: William Louis Sorensen
- Vídeo edició: Josep Maria Jordana
- Llibret: textos de J.Th.Lundbye sel.leccionats per Peter Laugessen
- Presentació concepte: Silvia Piva
- Il.luminació: Jordi Casasayas
- Producció: Multisounds
- Amb el suport del Danish Jazz, Beat and Folk Composers.

RECITAL ANTON WEBERN
del 22 al 26 de novembre al Teatre Malic.

- Montse Solà, soprano
- Osías Wilenski, piano
- Enric Martínez, lector
- Mª Dolors Aldea, traducció al català.

CÀSTING
d'Eduardo Diago. Del 6 al 23 de desembre.
Teatre Malic.

- Text i música d'Eduardo Diago
- Traducció al català: Neus Mayolas i Carles Gisbert

- Neus Mayolas, actriu: Lagana
- Carles Gisbert, clarinet: Artista
- Carmen Sánchez, soprano: Musa
- Quim Solé, guitarra: Ojerita
- Joan Palet Valero: violoncel: Viol.loncelista

- Escenografia: Pentadrama
- Il.luminació: Jordi Casasayas
- Vestuari: Neus Mayolas
- Coreografia: Carles Gisbert
- Direcció: Eduardo Diago
- Producció: Pentadrama.

EXTENSIÓ DEL FESTIVAL A CATALUNYA 1995:

- Festival d'Òpera de Butxaca a la Sala Bulevard, de Lleida:
- PRIMA LA MUSICA E POI LE PAROLE, d'Antonio Salieri. 2 i 3 de desembre
- LA SERVA PADRONA, de Giovanni Paisiello. 9 i 10 de desembre, Ripollet, Teatre Auditori:
- LA SERVA PADRONA, de Giovanni Paisiello. 10 de novembre.

MOZART I SALIERI, de Rimski Korsakov
L'EMPRESARI TEATRAL, de Mozart.
Companyia Òpera Viva de Viena, Àustria.
Del 23 al 27 d'octubre.
Teatre Malic

MOZART O SALIERI,
de Rimski Korsakov. Llibret de A.S.Pushkin

- Mozart: Franz Leitner (tenor)
- Salieri: Johan n Kirsten (baríton)
- Violinista cec: Eugen Hamel

- Violí: Alexei Igudesmann
- Piano: Sofia Taliani

L'EMPRESARI TEATRAl,
de Mozart. Llibret de Stephanie, el Jove

- Madame Herz: Christiana Serafin (soprano)
- Mademoiselle Silberklang: Anabella Redman (soprano)
- Vogelsang: Franz Leitner (tenor)
- Buff: Johan Kirsten (baríton)
- Frank: Eugen Hamel (actor)

- Direcció musical: Alexander Joel
- Direcció d'escena i dissent il.luminació: Miriam Grau

RESACA
text de Pepe Sendón i música de Fran Pérez.
Companyia Chévere, de Santiago de Compostela.
Del 31 d'octubre al 3 de novembre.
Teatre Malic.

- Projeccions: Carlos Santiago i Rafa Janeiro

- Diego Bouzón Caamaño, baríton
- Olga Raíces, soprano
- Suso Alonso, piano, orgue, violoncel, acordió i veu
- Fran Pérez: acordió, guitarra, carrilló, ambients i veu
- Pepe Sendón: vibràfon, clarinet, percussió i veu.

LA LLET DEL PARADÍS
cantafaula sobre el poema "Khublai Khan", de Samuel Taylor Coleridge per a actor, mezzo-soprano, flauta, clarinet, guitarra i piano.

- Música: Olivier Messiaen, Toru Takemitsu, David Padrós, Claude Débussy i Jordi Rossinyol.

- Actor: Arnau Vilardebó
- Veu en off: Carles Sales
- Mezzo-soprano: Marisa Martins
- Flautes: Xavier Esteve
- Clarinet: Albert Gumí
- Guitarra: Jordi Rossinyol
- Piano: David Padrós
- Grup Instrumental Vol ad Libitum
- Text: Albert Mestres
- Artista plàstics: José Menchero
- Posada en escena: Germano Bozzelli

L MAE STRO DI CAPELLA de Cimarosa.
Amb l'Orquestra Barcelona 216 i el cantant Josep Ferrer (baix). Direcció musical: Miguel Ortega. Direcció d'escena: Joan Antón Sánchez. Companyia Òpera Metropolitana de Barcelona – Òpera Mòbile.

PRIMA LA MUSICA E POI LE PAROLE d'A.Salieri.
Amb l'Orquestra Barcelona 216. Direcció musical: Miguel Ortega. Direcció d'escena: Joan Antón Sánchez. Companyia Òpera Metropolitana de Barcelona – Òpera Mòbile.

MOZART I SALIERI, de Rimski Korsakov.
Direcció musical: Alexander Joel. Direcció d'escena: Miriam Grau. Companyia Òpera Viva de Viena, Austria.

L'EMPRESARI TEATRAL, de Mozart.
Direcció musical: Alexander Joel. Direcció d'escena: Miriam Grau. Companyia Òpera Viva de Viena, Austria

RESACA
per la companyia Chévere. Del 6 al 10 de novembre. Sala la Nasa.

ÓPERA DO BANDOLEIRO
per la Companyia Trigo Limpo, de Portugal. Del 21 al 22 de novembre. Sala La Nasa.

"RECITAL D'ÀRIES I CANÇONS"
amb Yrene Martínez (soprano) i Manuel García Morante (piano). Teatro Principal. 9 i 10 de sedembre.

"LA SERVA PADRONA"
de Paisiello. Companyia Òpera Metropolitana de Barcelona. Teatro Principal. 11 i 12 de desembre.

ANNUS HORRIBILIS
de la Companyia Chévere. Sala La Nasa. Dia 15 de desembre.

MACBETH O MACBETTO
de Xavier Albertí. Del 21 d'octubre al 16 de novembre.
Companyia Teatre de Bon Temps.
Artenbrut Teatre.

- piano: Xavier Albertí
- actors: Chantal Aimeé, Pere Box, Arnay Vilardebó
- direcció: Xavier Albertí.

CECILIO IN MEMORIAM
d'Eduardo Diago.
Del 18 al 23 de novembre.
Artenbrut Teatre.

- Text, música i direcció d'Eduardo Diago.
- Amb Carles Gisbert (actor i clarinet), Carmen Sánchez (soprano), Neus Mayolas (actriu), Quim Solé (guitarra), Javier Fernández (bateria), Matthias Weinmann (violoncel) i María Ugarte (violí).

Una tragicomèdia que conjuga l'esperpent sarsuelero amb el llenguatge més tronat de l'òpera. El deliri d'uns personatges i d'unes situacions carregades d'un humor negre i explosiu.

ANNUS HORRIBILIS
de Pepe Sendón i Fran Pérez
Companyia Chévere de Santiago de Compostela.
Del 30 d'octubre al 9 de novembre.
Nou Tantarantana Teatre.
Premi de la Crítica al millor espectacle musical de 1997.

MACBETH SEMPRE
de Claudio Zulian.
A partir del text de William Shakespeare.
Del 14 al 16 de novembre.
Sala Becket.


TO WHOM IT MAY CONCERN
de Leonard Bernstein.
Per la companyia POLS de Barcelona.
Direcció musical de Guillem Peire.
Direcció d'escena de Araceli Enrech.
Del 5 al 27 de desembre de 1997.
Versus Teatre.


IL BARBIERE DI SIVIGLI
, de Giovanni Paisiello.
De l'11 al 20 de desembre de 1997.
Teatre Malic

Il conte Almaviva: Antoni Comas (tenor)
Rosina: Rosa Mateu (soprano)
Dottor Bartolo: Josep Ferrer (baix)
Figaro: Toni Marsol ( baríton)
Don Basilio: Josep Pieres (baix)
Pianista: Eugènia Gassull
Direcció escènica: Joan Anton Sánchez-Aznar
Il.luminació: Jordi Casasayas

El comte d'Almaviva, ajudat per Figaro, un antic criat seu, intenta casar-se amb Rosina, una noia òrfena custodiada per un tutor ambiciós de casar-s'hi per quedar-se el dot. Els primers intents dels joves per poder estar junts són desbaratats pel Doctor Bartolo, que té com a aliat a Don Basilio, un capellà que ensenya música a Rosina. Així, el Doctor descobreix que la noia ha aconseguit de fer arribar una carta al jove, i també que el militar que es presenta a casa seva demanant allotjament, no és altre que Lindoro (nom fals d'Almaviva).

La següent disfressa escollida per "Lindoro" per entrar a la casa és la de capellà substitut de Don Basilio. Després de donar la lliçó de música, intenta passar una carta a Rosina, mentre Figaro entretén Bartolo. Quan arriba Basilio tot és a punt de rodar, però finalment els joves enreden els vells i poden robar la clau del balcó.

Finalment Almaviva aconsegueix casar-se amb Rosina, fins i tot amb l'ajut de Don Basilio. Tot ha estat una "inútil precaució" per intentar evitar-ho.



RIGOLETTO
de Pepe Otal. Amb Pepe Otal i Santi Arnal.
Diumenge 21 de desembre a les 19h al
Teatre Malic

Presentació d'una versió lliure de la famosa òpera de Verdi a càrrec de Pepe Otal, del Grupo-Taller de Marionetas de Barcelona.

Es tracta d'una adaptació del llibret de Francesco Maria Piave de l'òpera de Verdi feta des de l’òptica esperpèntica del teatre popular de titelles. Un argument dramàtic amb equívocs de conseqüències tràgiques que té com a protagonista un bufó, Rigoletto, parent dels herois populars Pulcinella, Kasperl, Punch, marcats tots ells per un sentit tragicòmic de la vida.

Pepe Otal és el fundador i en aquests moments únic membre del Grupo-Taller de Marionetas, un grup ja mític nascut els anys setanta. Junt amb el mestratge del senyor Harry V.Tozer, es pot dir que el de Pepe Otal, deixeble a la vegada del mestre anglès, ha estat determinant en la formació d'algunes generacions de titellaires catalans. A partir de 1984, Pepe Otal encara els seus treballs en solitari, presentant un seguit de títols tots ells d'un gran interès per la innovació dels plantejaments dramatúrgics utilitzats: "El Gran Teatro del Mundo", "Cuento de Madera", "La Danza de la Muerte"… El 1988 presenta "Makoki", inspirat directament en el còmic del mateix nom, que dóna vida al infamant personatge amb els seus característics tre+ts anarcoides multiplicats per mil. És en aquesta mateixa línia d'un teatre de titelles popular i esperpèntic que s'encara amb el Rigoletto de Verdi, aprofitant la teatralitat exagerada i caricaturesca d'uns personatges que tant s'adapten a l'òptica titellaire, que com se sap, es caracteritza per la seva virulència i el seu punt de vista crític, rebel i iconoclasta.