•  Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). (c/ Montalegre 5, 08001 Barcelona, Tel. 93 306 41 00). Dies 26 i 27 de novembre, a les 21h.

Presentació concertant (musical) de l'òpera. Estrena absoluta:

Bruna de Nit, de Xavier Pagès (música) i Joan Duran (llibret). Encàrrec del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions.

Òpera per a cinc cantants, 7 músics i un actor. Estrena de la versió escènica: a determinar. Òpera dirigida a a tots els públics. Direcció musical: Xavier Pagès.
Amb: Paula Nogueira (soprano), Escarlata Blanco (mezzo-soprano),
Jordi Velázquez (tenor), Marco Riccetti (baríton primer), Eduard Moreno (baríton segon), Narrador: Joan Miquel Artigues.
Músics: Bernat Castillejo (flauta), Pere Benítez (clarinet), Jesús Lira (violí), Anna Comellas (violoncel), Toni Cubedo (contrabaix), Santi Molas (percussió), Daniel García (piano).

Un bon dia, en un país que tan podria ser llunyà com molt proper, el temps es va aturar. La raó era, i no per poc preocupant, d’allò més estrambòtica: la lluna va deixar de passejar-se pel cel de la nit. Els problemes d’aquell país eren d’alarma mundial: el Rei havia perdut la seva força pomposa, els savis no se’n sabien avenir, als pagesos no els creixien les maduixes ni els pebrots, les prenyades no podien donar a llum... el Doctor del regne no donava a l’abast. Era un món que s’aclucava.

•  SALA BECKETT. (C/Alegre de Dalt, 55 bis, 08024 Barcelona, Tel. 93 284 53 12). Dies 25 i 27 de novembre a les 22h i diumenge 28 de novembre a les 19h:

T he Love of my Life , Espectacle amb l’òpera Trouble In Tahiti i el Cicle d’Àries iBarcaroles de Leonard Bernstein.

Àries i Barcaroles:
Pianistes: Cindy Izzillo i Francisco Merino
Cantants: Anna Tobella (mezzo-soprano) i Marc Canturri (baríton)

Trouble in Tahiti:
Cantants:
Marisa Roca – Dina (mezzo-soprano)
Xavier Mendoza – Sam (baríton)
El Trio (cor grec emès per una ràdio comercial):
Anna Tobella (mezzo-soprano)
Marc Canturri (baríton)
Jordi Casanova (tenor)

Versió catalana: Maria Carme Mateu
Direcció musical: Cindy Izzillo
Direcció d’escena: Joan Antón Sánchez
Ajudant de direcció d’escena: Jonathan Alemán
Col•laboració musical: Òscar Peñarroya
Il•luminació: Memé Boya

Producció: Opera Mobile, Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, Teatre Zorrilla (Badalona).

ÀRIES I BARCAROLES I TROUBLE IN TAHITI

Bernstein era un enamorat de les paraules. Diuen que li encantava de fer mots encreuats i de jugar a l’Scrabble amb els seus tres fills. El seu amor per les paraules i, en definitiva, el seu amor pel llenguatge queda perfectament reflectit en aquestes obres avui presentades. No ens limitarem a escoltar la música d’aquest gran compositor, sinó que ho farem tal com ell la va concebre: al servei d’uns textos propis – ell mateix n’és l’autor, excepte en dues de les àries i barcaroles- d’una sensibilitat, d’una agudesa i d’una ironia excepcionals.

Sota el títol d’Àries i barcaroles Bernstein aplega vuit peces que, tot i estar inspirades en experiències personals, reflecteixen esdeveniments del cicle vital amb caràcter, per tant, universal: el naixement, la infantesa, el casament, les relacions amoroses, la vida matrimonial o la mort. Les gens plàcides relacions de parella i la preocupació de l’autor pel fet artístic, pel misteri de la creativitat, hi convergeixen, també, metafòricament.

Trouble in Tahiti és una òpera curta escrita l’any 1951, també amb llibret propi. Tracta de l’esfondrament de les expectatives creades pel materialisme sorgit arran del nou auge econòmic a la fi de la guerra en el si de la societat americana i potenciat per l’esclat de la publicitat. És la història d’una parella acomodada, amb un fill de 8 anys, que viuen en un barri residencial dels afores d’una gran ciutat. Malgrat la nova llar, el nou cotxe i el futur prometedor (el trio vocal s’encarrega d’incomodar-nos en aquest sentit en cada una de les seves intervencions), l’harmonia, la seguretat i l’afecte que desitgen no els vénen donats per l’acumulació de béns materials i veuen amb impotència com el seu matrimoni entra en crisi. A part de fer un retrat de la societat americana del moment, Bernstein també s’inspira en la seva història personal, en els seus pares (dels quals es venja, en certs aspectes). El personatge masculí, Sam, es diu com el seu pare (Samuel) i inicialment va anomenar el personatge femení com la seva mare. Després, però, va canviar el nom de Jennie per Dinah, el d’una tia seva.

Cap als anys 80 Bernstein escriví A quiet place, la seva gran òpera, a la qual incorporà el Trouble in Tahiti de feia 30 anys, i que tracta de la mateixa família. Bernstein, pensant en la posada en escena de Trouble in Tahiti, no s’està d’incloure contínuament acotacions que es refereixen a qualsevol aspecte que s’hi pugui relacionar. A l’inici de l’òpera hi ha escrites unes notes on indica com donar més ritme a les escenes, com han de ser els decorats i el vestuari, quines actituds i quins gestos han de caracteritzar els personatges de Sam i Dinah i del trio vocal, i posa relleu especial en la dicció, en què cada paraula, cada idea sigui clarament projectada. “Si les paraules no se senten, no hi ha òpera” diu Bernstein. Ell, d’altra banda, fou partidari de l’adaptació de les seves obres a d’altres llengües per tal que el text pogués arribar sempre a l’espectador. És per això que, en aquesta producció, els textos han estat adaptats al català. La importància de les paraules, novament.
Maria Carme Mateu.

•  Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. (c/ del Carme, 47, 08001 Barcelona). Dies 19 i 20 de novembre, a les 22h.:  

Don Giovanni , de Pepe Otal. Versió actoral i amb marionetes. Autòpsia al cos de Don Giovanni. Direcció de Mariona Masgrau i Marc Rosich. Al piano: Alan Branch. Amb la participació de cantants de l'Escola Superior de Música de Catalunya: Carles Prat (Don Giovanni), Maria Hinojosa (Doña Elvira), Pablo López (Leporello), Elsa Salord (Doña Anna), Belén López (Zerlina 1) i Marta Valero (Zerlina 2).

Anàlisi post-mortem del mite universal de Don Juan, segons l’institut anatòmic forense de Miscatonic.

L’obra

El titellaire Pepe Otal és un gran amant de l’òpera i les titelles que el seus dits fan moure no ho poden ser més. Amb la complicitat i l’encertada direcció del destre manipulador, els titelles ja han protagonitzat L’holandès errant de Wagner i el Rigoletto de Verdi. El darrer repte operístic que passa per les seves mans és Don Giovanni, en la versió que en va fer Mozart. Amb aquest projecte es tanca la trilogia lírica de Pepe Otal, la qual és al mateix temps un relat polièdric de la seva vida. Perquè ell és, al mateix temps, el mariner errant, el geperut burlat i, sens cap dubte, també la quinta essència del Don Juan mozartià. I és per això, que ell és el més indicat per instruir-nos sobre aquest mite de tantes ressonàncies, el mite del gran seductor.

Però no ens podem esperar de Pepe Otal una versió convencional. La singularitat del mite es mereix un anàlisi més original i acurat. És per això que el titellaire deixa de banda el típic teatrí, es posa la bata de forense i ens proposa una curiosa dissecció del cadàver del famós burlador. Seguint els mètodes estrictes de l’autòpsia, en una classe magistral de medicina, s’arriba a les entranyes del personatge i es troben respostes esclaridores. Però quan el bisturí obre les carns del cadàver, no només en surten les vísceres, sinó tots els fantasmes dels qui el van perseguir en els darrers moments de la seva vida, tot just abans que l’engolissin les flames de l’infern. I no es d’estranyar que, davant la mirada astorada dels alumnes de medicina assistents a la lliçó, aquests fantasmes cantin i ballin sobre el cadàver del seductor al ritme de les partitures de Mozart.

L’espectacle és una reelaboració del que Pepe Otal ja va presentar a l’anterior Festival d’Òpera de Butxaca, però aquest cop compta amb els al•licients addicionals de la participació de cantants en directe, una nova dramatúrgia, encarregada especialment per a l’ocasió, però sobretot del marc incomparable de la sala de dissecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, datat del segle XVIII.
Marc Rosich

•  SALA TÍSNER (Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona. (c/Viladomat, 2-8, 08015 Barcelona). Dies 27 de novembre, a les 21h, i 28 de novembre, a les 19h:

La Vídua Enginyosa, de G.B.Pergolesi (1710-1736)
El Telèfon, de Gian Carlo Menotti (1911).

Direcció musical de Xavier Puig. Amb Toni Marsol i Sandra Roset. Direcció d'escena de Manuela Lorente. Traducció al català i dramatúrgia: Marc Rosich. Disseny d’escenografia i vestuari: pi Piquer
Disseny de llums: Xavier Povill

La Vídua Enginyosa, de G.B.Pergolesi
Cantants:
Toni Marsol, Strambone (baríton)
Sandra Roset, Drusilla (soprano)
Piano: Jordi Castellà

ARGUMENT: Una vídua, amb voluntat de tornar-se a casar, es fa la malalta per conquerir el metge. Aquest, després de diversos diagnòstics li confirma el mal d'amor, però quan descobreix ser-ne ell la medicina, no vol saber-ne res!

El Telèfon, de Gian Carlo Menotti
Cantants:
Toni Marsol, Ben (baríton)
Sandra Roset, Lucy, (soprano)
Piano: Francisco Poyato

ARGUMENT: En Ben que ha de marxar de viatge urgentment, abans d’anar-se’n, vol declarar-se a la seva estimada Lucy i demanar-li que es casi amb ell. Cada cop que ho intenta sona el telèfon convertint-se en un entrebanc, tallant la seva conversa, impedint l'objectiu d'en Ben: expressar el seu amor.

Presentem juntes dues peces que en principi podrien semblar molt allunyades per època i estil: són El telèfon de Gian Carlo Menotti i La vídua enginyosa, de Giovanni Battista Pergolesi. La primera és una òpera estrenada l’ any 1947 a Broadway, la segona s’inscriu dins la tradició italiana dels “intermezzi” del segle divuit. Tot i això, les dues tenen més d’un lligam: en primer lloc, el propi Menotti qualifica la seva composició d’“òpera buffa”, establint d’aquesta manera una continuïtat respecte a la tradició . D’altra banda, totes dues obres troben la seva lectura contemporània en la idea de “comèdia”. Comèdia que en tots dos casos té com a centre una figura de dona activa que viu un tant arrauxadament i que decideix sobre l’home, al qual arrossega sense aquest adonar-se’n, creant unes situacions humorístiques arquetípiques, pròpies tant de la Commedia dell’ Arte, una de les fonts argumentals de Pergolesi en general i de La vídua enginyosa en particular, com del cinema clàssic americà, del qual, indubtablement, beu El Telèfon de Menotti.
Companyia L’Òpera de tres rals

•  TINTA ROJA, c/ Creu dels Molers, nº 17, Barcelona 08004
tel : 93-4433243. Dies: 19 i 20 de novembre, a les 22h.

La Cupletista, dramatúrgia de Pere Sagristà sobre les cançons i la vida de la cupletista Càndida Pérez Martínez. Amb la soprano Núria Esquius i el pianista Abraham Espinosa.

"La totalitat de la música utilitzada a l’espectacle LA CUPLETISTA és de Càndida Pérez Martínez. Filla d’un carrabiner destinat a la capital de la Garrotxa, la nostra autora i cantant va néixer a Olot el 1893. Després dels seus inicis teatro-musicals a la seva població nadiua, es trasllada a Barcelona. És en aquest ciutat on es converteix, a la dècada dels anys 20, en l’autora de la música de cuplets tan coneguts com: L’Orfeonista, La Marieta de l’ull viu, La hija del carcelero (cantada amb èxit per Raquel Meller), Pasqua Florida, La muller d’en Manelic, Les Caramelles, etc. Càndida Pérez Martínez, després d’un periple internacional que la portarà a viatjar i a viure per terres de França, Itàlia i finalment a Brasil per un període nogensmenyspreable de 40 anys, retorna a Barcelona primer i a Olot després, on viurà el seu crepuscle fins l’any 1989." Pere Sagrtistà.